(Música)
Temps era temps, un dia
de primavera, els nens i nenes del Pam i Pipa van decidir fer una excursió
a un poblet molt llunyà. Aquest poble estava a dalt d’una muntanya
i per arribar calia passar per dins d’un bosc (Efectes especials)
Com que als nens i nenes
del Pam i Pipa els agraden molt les cançons, anaven caminant pel mig
dels arbres tot cantant...
Pol & Cia:
Cargol treu banya puja l amuntanya cargol treu vi puja el muntanyí
!!! (2 cops)
De cop i volta va aparèixer
davant seu una abella molt gran, amb unes ratlles molt grosses i negres
i una punxa molt gran que feia:
Abella:
ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ !!!!!
Els nens i nenes, molt
contents de veure-la, saltaven per saludar-la.
Pol & Cia:
Hola abella! Hola! Hola!
Però aleshores la van
tocar i l’abella es va emprenyar!
Abella:
ZZZZZZZZZZZZZZZZZZ !!!!! Sóc una abella que s’ha enfadat! Que voleu
que us piqui?
Pol & Cia:
Nooooooooo!
Els nens van començar
a córrer per escapar-se de l’abella que els perseguia amb la boca
molt oberta (4 anades amunt i avall de l’escenari)
Abella:
No us podreu amagar! Jo conec tots els racons d’aquest bosc. Ai, que
us atrapo!
Pol: Socors,
que m’atrapa! Ajudeu-me !!!
Abella:
Ja et tinc! ZZZZZZZZ No et podràs escapar. ZZZZZZZZZZZZZZ
El pobre Pol intentava
sortir corrents, però l’abella ja el tenia ben agafat. Els altres
nens ploraven i no sabien què fer. I l’abella va picar al Pol al
nas.
Pol: Aiiiiiiii
!
I li va sortir un gra
molt gran i el nas se li va posar molt vermell. Tenia el nas que
semblava un pallasso.
(El Pol surt ara
amb un gra al nas)
I quan va acabar el Pol
també va picar a la Marta
Marta:
Socors, que m’atrapaaaaaa!
Abella:
Ara et picaré a tu. Ahahahahahahah!
L’abella encara estava
molt enfadada i va decidir picar a tots els nens i nenes que trobés.
(L’abella comença
a córrer entre els nens i intenta picar-los)
Abella:
Nyam, nyam, nyam! Ara sí que estic ben plena. Vaig a fer la migdiada.
Això deia l’abella
i després es va posar a fer la migdiada i es va quedar adormida i va
començar a roncar molt i moooolt fort.
Abella (soroll
de roncar)
Els amics del Pol i la
Marta, aprofitant que l’abella s’havia adormit van córrer al poble
a buscar ajuda. Allí van trobar un senyor gran, amb una barba llarga
i blanca i uns cabells llargs i blancs que seia tot tranquil al mig
de la plaça del poble i que de seguida els va dir:
Sant Ponç:
Hola nens i nenes, benvinguts al poble de Farigola! Què us passa que
esteu tan esverats?
Carla:
Vine, corre, vine. Una abella ha picat a tots els nens i els hi ha sortit
un gra molt gran al nas...
Sant Ponç va anar amb
la Carla cap al bosc on estaven tots els nens i l’abella dormint.
Sant Ponç:
Ui quins nassos més vermells que teniu tots! Així doncs ha estat l’abella
que us ha picat a tots. ràpid que algú m’ajudi a preparar un remei
per curar aquests nassos tan vermells.
Tots els nens:
Què cal fer?
I Sant Ponç els va explicar
com es feia el remei. Digué: “El primer que hem de fer és anar a
collir unes branques de romaní i posar-les dins d’aquesta olla”
Sant Ponç al públic:
Algú té una mica de romaní? (El posen) Algú té una
mica d’aigua? (la posen)
Sant Ponç:
Vinga nens i nenes ràpid, posem-nos a treballar.
Per fer un remei que
curés el nas vermell de tots els nens i nenes, Sant Ponç, que així
es deia el senyor que havien trobat al poble, va encendre el foc, va
posar l’aigua a bullir i hi va tirar el romaní. Aleshores va dir
les paraules màgiques tot remenant mentre cantava amb tots els nens
i nenes.
(Sant Ponç surt
entre el públic i l’anima a cantar)
Sant Ponç:
Xanca malanca
Cura-li el que li punxi,
Xalin xan xunxi,
Xalin xan fora!
(3 cops i aleshores
surt bé i es llença el confetti i cauen els nassos vermells)
Tots: Visca!!!!
Nens i nenes del Pam
i Pipa recordeu que quan aneu pel bosc no heu de molestar les abelles!
(Les titelles fan
adéu i petons a l’abella) (Música final)
Fi