Una mica de història

A les poblacions vuit-centistes el ball de bastons constituïa tota una institució, com encara gaudeix d'una certa importància a les poblacions on es conserven colles de bastoners.

Barcelona n'haviat tingut de formades i organitzades pels indianaires, o pintadors d'indianes. Gràcia no es podia quedar enrera, atesa la gran força expansiva i la gran pixança d'aquest nucli i com que no hi havia indianaires, curava de l'organització de la colla de bastoners el gremi més afi als indianaires que era el de teixidors.

Segurament que els bastoners graciencs devien tenir un repertori de balls com és corrent que el tinguin totes les colles i no creiem que la de Gràcia hagués de restar enrera, majorment si atenem la pletoritat que hom observa en tota la vida de la Gràcia viut-centitsta. Però nosaltres només hem pogut trobar una versió del ball anomenat El Virolet, que és comú a moltes poblacions i al qual hom aplica la coranda:

         Virolet sant Pere,
         Virolet sant Pau,
         que la catxutxa us queia,
         que la catxutxa us cau.

la qual, després dels fets de l'any 1835, fou rectificada en els dos versos darres i acabava:

         els hàbits del frare
         penjats en un clau.

La versió melódica del virolet gracienc és igual a la variant barcelonina i podem creure que els teixidors graciencs, en voler organitzar una colla de bastoners, van copiar els balls dels indianaires barcelonins. La coreografia del virolet és una de les més gracioses i escaients del vast repertori de balls de bastons de Catalunya dels quals en portem recollits més d'un centenar.

Així ens ha arribat aquest escrit, segons Emilia Julià calcetera de Gràcia, recollit al Costumari Català per en Joan Amades, que en els seus estudis sobre la cultura popular a Gràcia ens ho confirma: "Els tradicionals balls típics i els costums folklòrics formes part d'una autèntica cultura popular. Són també síntesi d'una manera d'ésser nascuda del poble i per al poble."

La tradició oral ens diu que el ball de bastons és una antiga dança guerrera derivada de les velles danses hel·lèniques emprades per exercitar-se en el maneix de les armes. Més ençà, l'etnografia opina que reconeixen l'origen agrari i que els bastons no són pas els succedanis d'espases ni de llances, sinó els continuadors dels primitius bastons de cavar i remoure la terra precursors del càvec i de la fanga, ritual estés per tota la Mediterrànea des de l'Asia Menor.

A Espanya predominà a Catalunya ja des de l'època mitjeval, unit generalment a representacions i comparses de dimonis que en essència formaven part d'un mateix conjunt destinat a afavorir el creixement de la vinya.

El vestuari dels bastoners consisteix en especial, de camisa i pantalons blancs, camalls amb cascavells, espardenyes de vetes i un faldellí. Simbolitzen dos bàndols que lluiten un contra l'altre diferenciats per dos colors.

La gent deia irònicament que els bastoners ballaven en calçotets ja que tenien per tals els pantalons blancs. Hi ha una corranda barcelonina aplicada a la tonada del ball de bastons que diu:

       Mireu els indianaries
       que fatxenderos que son;
       per portar faixa vermella
       s'han venut el pantalon.

La colla de Bastoners de Gràcia

La colla de Bastoners de Gràcia va començar a funcionar a la tardor de l'any 81. Era un petit grup de gent -nois i noies- disposat a recuperar per el barri el ball de bastons i mostrar-lo al carrer.

Picar bastons és una tradició existent a la Vila de Gràcia desde fa molts anys i amb aquest bagatge i coneixença de tonades bastoneres pròpies de Gracia -El Virolet-, comença la colla a assajar amb la il·lusió e reviure-les i de demostrar que el folklore popularno es perd així com així sempre que hi hagi ganes de treballar per mantenir-lo.

Durant aquests anys, des de la nostra primera actuació a Teià en una trobada de Cantaires Muntanyencs, allà pel maig de 1982, hem participat molts cops en les Festes de la Mercè, en la inauguració dels Mundials de Futbol del 82, en les Trobades Nacionals de Bastoners de Catalunya, a França i a pobles d'arreu de Catalunya.

I és clar, cada any hem sortit puntualment per la Festa Major de Gràcia, juntament amb els Gegants, els Diables i el Drac de Gràcia.

Actualment la Colla de Bastoners de Gràcia, està formada per una vintena de membres que ballen en conjunt acompanyats per una colla de grallers.

El repertori de balls està format per una sèria de dances que ells mateixos han anat creant a partir de músiques popular recollides del País Basc i altres cedides de pobles de Catalunya com ara el Ball de Mioà. Dins d'aquest repertori hi consta El Virolet recuperat per la Colla de Bastoners de Gràcia.

Ara, tenim tota la intenció de continuar 20 anys més ballant bastons, al só del toc de gralla i caixa i de veure definitivament arrelada a Gràcia aquesta tradició tant nostra.