• Altres barris

• Demoliendo Barcelona
• 8 anys sense Pedro Alvarez
• Desalojo y derribo ilegal en Sant Andreu
• Solidaridad y desagravio a las Madres de plaza de Mayo
• La guerra del agua continúa
• L@s pres@s de La Tablada
• Detencions arbitràries a Madrid
• Continua la lluita dins i fora de les presons

<sumari>

  
Continua la lluita dins i fora de les presons

Darrerament, a les presons de tot l’estat d’està duent a terme una lluita per la dignitat dels presos. Aquests rehivindiquen; la desaparició del règim FIES i els aïllaments; la desaparició de la disperció (el 52% de la població presa cumpleix condemna fora de la seva província); l’excarcelació dels presos amb malalties incurables; i la llibertat per les persones que ja hagin cumplert 20 anys de presó. Per aconseguir-ho, des de l’1 de desembre i coincidint amb el dia mundial de la SIDA, alguns/es presæs han iniciat una vaga de fam indefinida acompanyats/des en la seva protesta per d’altres que es tanquen a la seva cel·la de forma indefinida. La repressió no s’ha fet esperar a l’interior de les presons, contra aquelles persones que col·laboren amb la lluita. Se’ls ha intervingut les comunicacions, cosa que dificulta la participació entre ells i amb la gent que des del carrer recolza la seva lluita.
El primer dia de vaga, la plataformma Amaitu de Barakaldo va tenir la notícia d’una altre pallissa a un pres FIES en mans d’un grup de carcellers, quan va demanar que el treguessin al pati ja que era la seva hora ja passada. La resposta inmediata dels seus companys va ser colpejar amb força les reixes de portes i finestres, que no serveix de gaire ja que son antimotins. La pallissa li van donar al mateix passadís on el passat mes un altre pres va patir la mateixa repressió. Justament és l’únic passadís de tot el talego que no té càmares. Es va presentar una denúncia al jutjat de guardia i al de vigilància penitenciaria, però per experiència saben que la denúnica serà arxivada com tantes altres. Jorge Bleda, va lograr que el visités el metge forense. Un altre silenci dels medis de desinformació, no s’ha donat cap importància a la vaga de fam indefinda, cosa que contrasta enormement amb la propaganda que fan: mal comportament dels presos, motins i morts a les presons per justificar les rehibindicacions dels carcellers demanant més seguretat i més llibertat a l’hora d’aplicar medis coercitius com grillets de peu, esprais paralitzants, camises de força...

Aquest son fragments d’alguns comunicats de presos que ens han arribat: “Soy Laude, el pasado sábado tuve que dejar una huelga de hambre de casi 43 días por graves motivos de salud ... desde hace más de 12 años me tienen en lo más profundo y oscuro del pozo carcelario, me mantienen así en base a mentiras que hacen constar en las sanciones y Causas Penales que me vienen imponiendo por sistema, me están consruyendo un expediente monstruoso que nada tiene que ver con la realidad ... me mantienen en régimen FIES pero me mantienen secuestrado en sus mazmorras de exterminio, cuando me tendrían que haber puesto en libertad hace años, pués ya cumplí de sobra la condena máxima de 25 años que establece el Código Penal de este Estado asesino. Y mientras tanto, aparte de la tortura sicológica que supone la privación de libertad, también me torturan fisicamente, me dan palizas, me amenazan de muerte,me insultan y en general violan sistematicamente todos los Derechos que me reconoce este estado y las leyes Internacionales de Derechos Humanos Fundamentales.”
Comunicat de Michelle Pontolillo (anarquista italià en règim FIES, tancat a la presó asturiana de Villabona): “Comunico que a partir de las 12 horas del día 7 de Diciembre del 2000 iniciaré una huelga de hambre indefinida. Debido a la persistencia de la situación altamente represiva que se está viviendo tanto dentro como fuera de las prisiones y desde la legitimidad que me confiere el derecho inalienable del individuo a rebelarse ante la prepotencia y la arrogancia de quienes ejercen el Poder ... Estos pedagogos de la conciencia de masas, tan empeñados en demostrar lo indemostrable, es decir, que este mundo tal como está organizado es el mejor que hayamos tenido nunca, excelentes manipuladores de la realidad e inigualabes artistas en distorsionarla, llaman a la mentira y a la calumnia “libertad de expresión”, al linchamiento mediático “derecho a la información”, tachan de “terrorismo” la solidaridad activa hacia los represaliados poíticos encerrados de por vida en los centros de exterminio del capital, encubren las torturas y los asesinatos que se cometen a diario en las comisarías y en las cárceles, el aniquilamiento de los proletarios rebeldes en los módulos de aislamiento bajo la insignia de preso FIES, la dispersión, la muerte lenta y agónica de los presos con enfermedades incurables y en estado terminal, amparándose en el todopoderoso y dogmático “Estado de Derecho”. Frente a un escenario que podríamos definir de Dantesco, sin pecar de dramatismo, solo caben dos posturas: o la sumisión ciega y devota al dominio capitalista o la rebelión espontánea y pasional conta todo lo que nos oprime y esclaviza... ¡¡¡Abajo los muros de las prisiones!!! ¡¡¡Viva la Anarquía!!!” El 31 de desembre, tal i com es ve fent cada cap d’any, es van realitzar concentracions a la presó de Wadras i a la presó Model. Unes 1.000 persones van marxar amb torxes al voltant d’aquests centres cridant consignes, fent pintades reivindicatives i llançant cohets per tal de cridar l’atenció dels i les recluses. A Wadras els carcellers van tancar els porticons de les finestres per evitar la comunicació de les preses amb els i les manifestants. La vaga de fam va quedar desconvocada a partir de l’1 de gener del 2001.

borinot 1/01