<sumari>
| L’expansió
de Repsol-YPF Etnocidi i destrucció |
| No és d’estranyar que l’empresa més poderosa del país patrocini telenotícies i mitjans d’informació. Des de la privatització de Repsol el 1995 a mans de famílies molt conegudes del franquisme i la ultraburgesia catalana (Cortina, Molins, Vilarassau...), aquesta empresa ha crescut a base de jocs bruts i un accionar molt discutible. D’aquesta manera, amb l’ajut del silenci informatiu combinat amb un còctel publicitari que manipula conceptes com creixement, ecologia i eficiència, la massa d’individus conductors, cada cop més gran i més dependent del cotxe, poc s’imagina que a l’omplir un dipòsit de combustible està finançant la destrucció i desaparició de l’Amazonia i les gents que hi havia: les darreres cultures del planeta que fins ara havien escapat a la deshumanització mercantil. |
 |
|
|
|||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||
L’etnocidi de Repsol a Argentina En els darrers dos anys han sortit a la llum nombrosos conflictes entre les poblacions indígenes i l’empresa Repsol. Un cas conegut és el dels mapuches de la Patagònia. Des de 1994 les comunitats mapuches de Kaxipaiñ i Paynemil venen denunciant la contaminació d’aqüífers per part de YPF. L’any ‘97, després de nombrosos abocaments de cru al Río Colorado, es va descobrir un informe reservat que anunciava la presència de metalls pesats a la sang i l’orina de membres de la comunitat Paynemil. Però recentment un nou “estudi” de les autoritats revelen que màgicament han disminuït els nivells de metalls pesats a la sang i orina. D’aquesta manera l’Estat cubria les espatlles d’YPF en un context on Repsol-YPF pretèn construir un gasoducte i una Planta Separadora que destruirà els territoris mapuches de Kaxipaiñ i Paynemil. La «Coordinación de Organizaciones Mapuches» han intentat realitzar un nou anàlisi en un laboratori de Suïssa, però el govern ha negat l’extracció de sang alegant qüestions de soberania. Curiosament, l’any ‘96 va permentre que científics d’Estats Units s’emportessin sota engany la sang de 120 mapuches per patentar la seqüència genètica. Repsol-YPF destrueix l’Amazonia Boliviana Repsol va entrar a Bolívia el 1994 i en sis anys ja té un territori de 7 milions d’hectàries (l’extensió de casi dos Catalunyes). Entre les seves adquisicions està la privatització de la meitat dels jaciments estatals (Andina S.A.) i el control de vàries empreses veteranes d’Amèrica Llatina (Pluspetrol, Maxus, YPF). Des de fa 5 anys, gràcies a una nova llei d’hidrocarburs, imposada pel Banc Mundial, tot el subsòl del país és propietat de l’Estat, que dóna concessions per 40 anys a canvi d’un miserable 18% de regalies. Amb aquesta llei, qualsevol empresa pot apoderarse de territoris que fins al moment gaudien de certa protecció legal, com Parcs Nacionals, Reserves de la Biosfera, Reserves Forestals o els Territoris Comunitaris d’Orígen on viuen les ètnies indígenes de l’Amazonia. A l’Actualitat Repsol ja ha entrat a 4 Parcs Nacionals amazònics i realitzarà operacions als territoris indígenes de moltes ètnies en greu perill de desaparició física amb una accelerada erosió cultural. |
|||||||||||||||||||||||||
| Països on opera Repsol | |||||||||||||||||||||||||
|
Estat Espanyol Alemanya Argelia Angola Arabia Argentina Bèlgica Brasil |
Bolívia
Xile Colòmbia Dinamarca Equador Egipte Estats Units França |
Guayana
Indonèsia Italia Khazakhstan Líbia Malàsia Mèxic Perú |
Portugal |
||||||||||||||||||||||
Les il·legalitats del «Bloque Sécure» El Bloque Sécure té 771.000 hectàries (casi com la província de Girona) i desde 1995 Repsol ha obert un total de 1.200 km de línies sísmiques, sembrant càrregues de dinamita cada 50 metres, obrint heliports cada 500 metres i desplaçant una plantilla de 200 treballadors que dormien en campaments a comunitats de camperols i d’indígenes yuracarés i moxeños. El «Territorio Indígena Parque Nacional Isiboro Sécure» (TIPNIS) va ser el més afectat i tant la població com la direcció del Parc han denunciat tot tipus d’il·legalitats, com la deforestació de rius, caça i tràfic d’espècies, abocament de cru als rius i destrucció de cultius. EL març de 1998, 50 comunitats camperoles de dins el Parc va bloquejar les activitats de l’empresa durant dos setmanes exigint un conveni de compensacions més just que les quatre llibretes (ajuda escolar), o el repelent de mosquits (recolzament sanitari) que havien rebut fins al moment. Setmanes més tard, coincidint amb els plans d’erradicació forçosa de l’embaixada nortamericana, el TIPNIS va ser militaritzat. El primer pou (Pozo VT-X1) va resultar nul, però l’alcalde de Villa Tunari va denunciar que Repsol estava abocant els residus de preforació al riu Espíritu Santo. Les dos famílies que vivien vora el pou s’han quedat amb unes terres contaminades improductives. L’any 2000, Repsol ataca de nou. Aquest cop ingressa al «Territorio Indígena T’simane», on viuen comunitats indígenes molt poc contactades, que viuen completament de la recol·lecció i la caça. En aquests moments, Repsol està construint el Pozo Eva a canvi de 1.500 dólars i 20 bosses de roba, segons paraules textuals del conveni. En aquest projecte, l’empresa té un pressupost de 21 milions de dòlars pels sis primers mesos. El 3 de juny del 2000, les 17 comunitats moxeñas i tsimanes del «Territorio Indígena Multiétnico» es declaren en estat d’emergència i denuncien que el camí d’accès al pou per on transitaran durant 40 anys maquinària pesada atravessa moltes comunitats de seu territori i que Repsol els ha ignorat. Un mes més tard es descobreix el primer abocament de 800 litres de diesel en un afluent del Río Apere, l’únic curs d’aigua al que tenen accès moltes comunitats moxeñas. El 27 d’agost, Repsol acorda amb les autoritats provincials de no permetre el pas a cap persona “y así evitar susceptibilidades y especulaciones que pueda entorpecer el normal desenvolvimiento de las actividades de la zona” La complicitat del consumidor Els privilegiats consumidors dels països del nord, embarrancats en una absurda adicció a l’automòbil, poc se n’adonen que cada dia estàn invertit i participant en l’expansió i colonització d’empreses com Repsol. Mentre tot el planeta comença a patir ja les conseqüències directes del canvi climàtic, i les reserves de petroli existents asseguren un subministrament mundial pels pròxims 40 anys, les multinacionals petroleres es dediquen a explorar i destruir els darrers racons verges del planeta. Els consumidors som també responsables, perquè la benzina no surt de la benzinera, ni el Gas natural del radiador de casa. Malgrat la tele ens ho digui a crits, a la boca del pou no hi ha papallones. Un ojo en la Repsol ‘00 |
|||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||