El divendres 1 de desembre del 2000, els mitjans de comunicació reflectien l’acte de protesta que van dur a terme els treballadors públics. Dies abans es van veure actes de protesta a diferents centres sanitaris; l’hospital del Mar, tallant el passeig Marítim, i l’hospital de l’Esperança tallant Verge de la Salut. Cap els anys 97-98 el govern demanava la congelació dels salaris dels funcionaris públics. El cost de la vida però, no s’ha congelat, tot el contrari. Ho van aceptar amb resignació. Això a data d’avui significa una perdua de poder adquisitiu del voltant del 15%. Quan arriba l’hora de negociar el conveni de l’any 2000, es troben que l’empresa no seu a negociar fins al mes de juliol. Però el pitjor està per arribar. Quant s’ha creat una proposta de conveni per part de la plataforma negociadora del comité d’empresa, representada per tots els grups sindicals, aquesta és literalment rebutjada per l’empresa. Després de negociacions posteriors l’únic que ofereix és un 2% l’any 2000 i l’IPC estatal previst, fins al 2004, sempre i quant no sobrepasi el 3%. A Catalunya l’IPC sempre és més alt que l’estatal. Al pla laboral, s’han censat 270 places aproximadament, que estàn cobertes amb contractes temporals, es coneixen interinitats de molts anys, més de 5 anys i l’empresa tant sols està disposada a presentar a concurs oposició 170 places al llarg de 4 anys; on 60 serien per metges, i la resta a repartir entre totes les categories restants. Davant d’aquesta postura que es podria definir d’austeritat per part de l’empresa comprén que es vulguin manifestar i protestar. I més, quan de tots es conegut que l’Ajuntament, amb la seva política de vendes del seu patrimoni inmobiliari, es dedica a malgastar els diners públics en lloguers de plantes senceres als edificis més cars de Barcelona, com és la Torre Mapfre, on paguen un alt lloguer per l’espai que ocupen. També hi ha altres que no cal esmentar. Aquesta és la política actual de desfer-se de les propietats perque segons ells generen costos, i contractar lloguers allà on “algú” cregui convenient: “Senyor poble, apreti el cinturó, perquè nosaltres dirigents ens ho reventem com ens convingui”. Tot queda impune, els dirigents, com podrien ser els gerents, canvien cada cert temps i mai es responsabilitzen de la tasca de l’anterior. Amb aquesta política un gerent pot retallar costos indiscriminadament (despedint gent, privatitzant, creant més contractes basura, etc.) i quan es vol recórrer el canvien i el successor no se’n fa càrrec ni vol cap tipus de responsabilitat.

un desenganyat 25/12