Aviat farà un mes des de que va començar la tancada i la vaga de fam de persones immigrades sense papers a la Parroquia de Sta. Maria del Pi, el 20 de gener. Des de llavors nou esglésies més s’han afegit a la lluita, recordem: durant la primera setmana, i coincidint amb l’entrada en vigor de la llei d estrangeria, Sant Agusti, Mare de Déu del Carme, Sant Medir, Sant Pere Apostol, Sagrat Cor, Sant Pere Claver. Posteriorment s’han sumat la Medalla Miraculosa i l’Església del Pilar, a Cornellà. Des de divendres un grup de dones immigrades i autòctones son tancades a la Parroquia de Sant Pau del Camp.

La coordinacio entre esglésies   
Existeix un contacte estable entre les esglésies, tant a nivell de les persones que es troben tancades com la d’aquelles que donen suport. S’han creat diferents comissions, com la que s’encarrega d’atendre els mitjans de comunicació, la de coordinació (que s’encarrega d’organitzar i distribuïr les diferents necessitats de material, i de comunicar les novetats del dia a dia, etc.) la de difusió, la comissio mèdica... S’intenta que els textos que circulen o es proposen es tradueixin amb la major celeritat a les llengües propies de cada comunitat, per tal de que es discuteixin en les mateixes condicions.

L’extensio de la lluita
En aquest sentit podriem parlar del suport social a les tancades i, del principi d’una coordinació dels immigrants en lluita a nivell estatal. A mesura que es perllonguen les tancades d’altres sectors de la societat han fet públic la seva oposició a la llei d’estangeria i han expressat la seva solidaritat amb les persones sense papers en vaga. Prova d’això és la manifestació del passat diumenge 4 de febrer, amb la participacio de prop de 50.000 persones. El dijous 8 de febrer a les 8 del vespre començava una tancada indefinida a edificis de dos universitats: un a la Pompeu Fabra i un altre a la Politècnica. Cal destacar també les adhesions cada cop més numeroses als comunicats redactats per l’Assemblea d’Immigrants i l’Assembea de Suport, encara que algunes d’elles cal interpretar-les com una “adhesio propagandistica”. Per altra banda, ja en l’àmbit organitzatiu de les persones immigrades en lluita, es va veure necessari la posada en comú de la protesta a Barcelona amb la d’altres ciutats de l’Estat espanyol, en vistes a una possible coordinació posterior. Per tal propòsit, és realitzà a la ciutat una reunió durant el cap de setmana del 10 i 11 de febrer, on han acudit persones d’arreu de l’estat. La unitat en aquests casos és una arma fonamental per tal d’aconseguir els objectius plantejats de manera igual per a totes les comunitats implicades en la lluita.

Les negociacions
Després de dues setmanes de contactes i reunions entre l’Assemblea d’Immigrants i la Delegació de govern en un principi i, posteriorment amb el Síndic de greujes, s’ha arribat a la creació d’una comissió tècnica formada per juristes, que ha estat acceptada per les dues bandes, Delegació i Assemblea. Ja hi han hagut alguns acords previs que s’aniran concretant. Les converses amb el Síndic en un principi semblava que podrien acabar en una bona solució pel col·lectiu dels sense papers, el divendres 2 de febrer es decidia abandonar la vaga de fam, donats els principis d’acords que s’havien establert. Posteriorment, amb les condicions que va afegir el síndic, s’ha vist que tot plegat, ha estat una estratègia per endarrerir i allargar el procés, la qual cosa provoca desgast i cansament en les persones immigrades i podria desembocar en una retallada del nivell d’exigències. Cal especificar que a grans trets, la situacio legal de les persones tancades es podria resumir en dos grans grups: la d’aquelles que podrien assegurar la seva estància a l’Estat des d’abans de l’1de Juny del ’99 i la de les que, no podent assegurar aquesta circunstància, podrien regularitzar-se acollint-se a les Circumstàncies Excepcionals, tal i com recull la propia Llei d’Estrangeria.

Masala 8/2 Més info: www.sindominio.net/sinpapeles