Què
és això?
Deu anys després de l’aparició de la malaltia de les «vaques boges»,
es coneixen els primers casos humans, és una nova varietat de
la malaltia de Creutzweldt-Jakob (nvECJ). La clàssica es coneix
des dels anys vint, afecta d’1 a 1,5 casos per milió d’habitants
a l’any, a la població d’entre 55 i 75 anys, i no te símptomes
visibles. La nvECJ afecta a pacients joves amb una edat mitja
de 30 anys, té una durada entre 9 i 35 mesos. En tots els casos
trobats hi ha un factor comú, al gen de la proteïna priònica,
quelcom que sols està present al 39% de la població general.Els
símptomes psiquiàtrics inicials, sensació de dolor general, incoordinació
dels moviments, trastorn de la marxa i demència per acabar en
una degeneració total del sentit cinètic.
L’origen
del problema
Hi ha dues teories oficials del problema:
1.- A principi dels anys ‘80 els elaboradors britànics de pinso
boví amb despulles d’ovella, fan un canvi en el procés de fabricació
de tal manera que els prions deixen de ser inactius. El prió és
una proteïna del cervell, l’alteració de la qual és la responsable
de la Encefalitis Espongiforme Bovina (EEB). D’aquesta manera
el pinsos queden totalment infectats i el bestiar vacu queda massivament
contaminat. No existeix alteració del gen, i per tant el prió
no es multiplica. Adopta una forma anormal molt estable que s’acumula
al cervell fins la mort. El prió anormal d’una vaca malalta pot
alterar la forma d’un prió humà i aquest contaminar als altres.
La contaminació es produeix al ingerir certes parts de la vaca
malalta: cervell, mèdula, ulls, melsa. Fins ara s’havia dit que
ni per la llet ni pels músculs, però ja s’està començant a plantejar
aquesta possibilitat.
2.- La segona teoria oficial diu es va formar un llinatge de vaques
per una mutació al gen que fabrica el prió i per això es pot transmetre
genèticament o mitjançant la placenta. De moment se sap molt poc
d’aquesta hipòtesi.
3.- Hi ha una tercera hipòtesi que de moment no la han volgut
fer oficial. Aquesta diu que degut a l’ús de plaguicides organofosforats.
La proteïna prió protegeix el cervell dels òxids de certes substàncies
químiques, si és exposada a grans quantitats de manganès i poques
de coure el primer pren el lloc del coure, la proteïna s’altera
i perd la funció protectora.
Durant els anys ‘80 el govern britànic obliga a desparacitar al
bestiar amb plaguicides organofosorats en elevades dòssis. Al
mateix temps el pinso vacu es barreja amb gallinassa; excrements
procedents de gallines que han estat alimentades amb pinsos enriquits
amb manganès, per tal de que la producció d’ous sigui superior.
Les proteïnes prió al cervell de les vaques redueixen el seu contingut
en coure i el substitueixen per manganès. Segons un estudi de
Mard Pardy, la localització en un mapa de la malaltia de les vaques
i la seva versió humana coincideix amb el mapa de l’ús del citat
plaguicida o de productes amb característiques similars. Davant
d’aquesta situació, es posaria més en evidència de la gran vulnerabilitat
de la cadena alimentària a la contaminació per substàncies de
la química orgànica i amb efectes més directes per als éssers
humans com mai s’havia vist..
Què
és el què mengem?
No és la única malaltia a la que estem exposats/des amb les vaques.
A aquestes se’ls dóna una hormona transgènica de creixement, la
BST. Els produeix una infecció a les mamelles que contamina la
llet. Es tracta amb antibiòtics, s’envasa i es consumeix. Hi ha
un estudi que demostra que la llet de vaques tractades amb la
BST produeix als humans càncer de pròstata, de mama i càncer infantil.
En qüestió de clenbuterol també tenim força de què parlar. Està
prohibit, però se segueix fent servir per disminuir el percentatge
de greix i aconseguir que la carn sigui més vermella. El seu mercat
és màfia, un gram de clenbuterol es paga al mateix preu que la
cocaïna. El clenbuterol dóna estrès als animals que l’han consumit,
per això se’ls administra tranquil·lizants que són nefastos per
a les persones amb problemes de cor. El mercat dels ous i els
pollastres és un altre exemple d’aquest model de producció intensiu.
Les gallines ponedores son tancades de cinc en cinc en garjoles
de 45x50 cm on acaben menjant-se els ous, picotejant-se i practicant
el canibalisme. Els pollastres els fan adults amb dues setmanes...
la solució tampoc és fer-nos vegetarians, doncs la manipulació
genètica a fruites i verdures també ens afecta cada dia.