Històries d’altres barris

Quaranta anys de bones veus
Aquest mes de gener el concurs de cant Francesc Viñas va arribar a la seva quarantena edició. Motiu de celebració, doncs, per al Gran Teatre deol Liceu, institució a la qual el concurs sempre ha estat estretament vinculat, i també per a l'Eixample, que va acollir aquell tenor d'origen humil i que va acabar vivint a l'epicentre de la burgesia catalana gràcies al seu art. Coincidint amb aquest quarantè aniversari se n'acompleixen també 70 de la seva mort i 90 de la històrica estrena de "Parsifal" al Liceu. L'autor de l'obra, Richard Wagner, havia disposat en el seu testament que aquesta no es pogués representar fins l'any 1913 fora del festival de Bayreuth. La matinada del 31 de desembre de 1912 a l'1 de gener de 1913, el tenor Viñas va ser l'encarregat de protagonitzar-la al teatre de les Rambles, avançant-se així a altres capitals europees.
Arribar fins aquell escenari, però, no havia estat gens fàcil, i per això Francesc Viñas va exposar abans de morir la voluntat que es fundés un concurs de cant que portés el seu nom. De seguida, però, va esclatar la guerra civil, i la postguerra no era el marc ideal per impulsar cap iniciativa d'aquesta mena. Així, no va ser fins al 1963 que, gràcies a la tenacitat dels seus descendents, es va donar el pas definitiu. La seva neta, Maria Vilardell, va situar-se des del primer moment al capdavant del projecte, i ara explica que "ell s'ho va haver de fer tot sol, i per això crear un concurs era molt important per a ell". L'objectiu, doncs, és oferir una plataforma per als cantants que comencen, bé sigui en forma de contractes, bé sigui en forma de borses d'estudis. Després de tantes edicions, Miquel Lerín, besnét de Francesc Viñas i també promotor del concurs, fa notar que, havent escoltat tantes veus, sovint és té una sensació gratificant: "De vegades, veus a les temporades del Liceu currículums d'artistes que gairebé no recordes, però que van sortir del concurs. Hi ha gent que està fent carrera internacional i va començar amb una borsa d'estudis, com la Maria Bayo".
La de Maria Bayo, però, no és pas l'única bona veu que ha donat el concurs en aquests 40 anys. Entre moltes altres, es podria parlar de Vicenç Sardinero, Olga Borodina, Enedina Lloris, Walter Fraccaro… Tots ells, impulsats pel nom d'un dels grans cantants que han donat veu a Catalunya a nivell internacional, precedint a Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé o Josep Carreras. Les seves recreacions dels personatges wagnerians el van portar a les principals capitals europees, i fins i tot a Sudamèrica…en una època en què el trajecte en vaixell durava entre un i dos mesos, com recorda Miquel Lerín !

Pep Gorgori