Caram, que oportú que 'des del Nord' reflexioni sobre la història! Potser ens ho han fet expressament. I és que, com ja deveu saber -o si no, ja us n'anirem assabentant- aquest any, a Cantiga, estem d'aniversari. Vaja: que estem commemorant una història.
De pas, a més de commemorar 40 anys de la coral, el que també farem és "fer història". D'aquí uns anys recordarem aquest curs, us ho asseguro:
- «Mira fill meu: aquesta és la fotografia de quan el teu avi va cantar a l'Auditori amb molta gent una obra que es diu Carmina Burana»
- «Ui, avi, quanta gent!... I aquesta d'aquí? Per què aneu amb aquests anoraks tan gruixuts i feu aquesta cara de fred?
- «És que érem a Tallin i en feia molt, de fred!»
- «Tallin? I on és Tallin?
- «Uix! És cap allà on hi ha els óssos polars, és la capital d'Estònia, un país petitó que hi ha cap allà a Rússia?»
- «Ah... i... i què hi vàreu anar a fer a Tallin?
- «Vàrem anar-hi a cantar, a fer un viatge. Celebràvem que la coral feia 40 anys!»
- «Quina coral?»
- «La coral Cantiga, noi, Cantiga»
- «Avi, que no és aquesta la coral que em vas portar a veure el divendres passat?
- «Així és noi, la mateixa coral»
- «¿I perquè ells no s'han fet vells i no tenen arrugues i tu si?»
- «Oh, és que no són pas els mateixos!»
- «I doncs per què es diu Cantiga, si no són els mateixos?»
Heus ací la qüestió! Per què Cantiga es diu així si no són els mateixos? (aprofito aquí per fer un homenatge a tots aquells que hi són des dels inicis). Doncs perquè existeix la història, perquè tenim memòria i som capaços de vetllar pel patrimoni que representen els nostres records. I els podem encadenar a la nostra ment. I en podem construir personalitats: individuals i col·lectives. Perquè hi ha una continuïtat entre el projecte Cantiga de fa 40 anys i el d'avui.
Cada societat necessita de les seves "Cantigues", aquelles institucions, associacions, comerços, festes que a vegades fan camí al costat nostre. Un camí del qual també ens n'allunyem en algun moment nosaltres, però elles hi segueixen essent, infatigables: articulant un passat comú que en diem Història.
De la resta d'històries cantigueres d'aquest curs ja us n'anirem informant.