El mes passat la Coral Cantiga va tenir l'oportunitat de convidar el director suec Dan Olof Stenlund per a treballar repertori romàntic i cançons sueques. Va ser una setmana sencera amb assaig cada dia, amb un repertori i director molt exigents.
Hem tingut l'oportunitat de treballar amb un personatge molt savi i alhora molt peculiar. Hem treballat la diferència entre un cresc. i un regulador, hem treballat molt el text, aconseguint que en algun moment el públic arribés a entendre algunes de les paraules que dèiem... impressionant! El nostre amic va tenir fins i tot la gosadia d'intentar canviar la nostra forma de cantar, canviar el característic so de Cantiga, i el més sorprenent és que ho va aconseguir. Qui no va passar hores lliures davant del mirall posant la boca rodoneta per entomar les pilotes que el mestre Olof et podia llançar a la boca en qualsevol moment de l'assaig?
Un vici que acostumen a tenir els directors és que volen ser el centre d'atenció, volen que tot el cor els miri en tot moment per a no sentir-se sols. L'Olof tenia una tècnica peculiar però efectiva per aconseguir-ho: Fer durar diferent cada un dels temps del compàs: això t'obliga a anar-lo mirant constantment, ja que sinó vas fora de temps tota l'estona.
Malgrat aquest enginyós sistema, hi havia gent que seguia entestada en mirar de tant en tant la partitura, llavors passava al pla B: agafava el timó del cor amb una sola mà mentre amb l'altra assenyalava amb el dit a la persona que no el mirava, fins que aquesta alçava la vista i s'adonava del seu error (les sopranos van ser especialment assenyalades als concerts).
També fou interessant fer pràctiques d'anglès, de traducció simultània i fins i tot de correcció simultània. Ha estat també una lliçó antropològica i sociològica, ja que acostumats al nostre mestre Prats acabem tenint la sensació que només hi ha una manera de fer i dir les coses i d'adreçar-se a un cor; i conèixer un director d'un altre país i manera de fer ens ha obert els ulls i tots n'hem après alguna cosa, ja sigui musical, vocal o personal.
En tot cas, ha estat una experiència molt recomanable que no ha deixat ningú indiferent, i ha generat debat i controvèrsia, estimulant-nos a tots una miqueta les neurones, tant a l'hora de cantar com a l'hora d'analitzar els estils i resultats obtinguts, que ja se sap que tants caps tants barrets (i millor encara dur un casc, per evitar cops desafortunats al cap). D'you follow me?