A.F.J. - Esplai_

AGRUPACIÓ FORMATIVA JUVENIL

FUNDACIÓ, ESTRUCTURA I ADMINISTRACIÓ

Agrupació Formativa Juvenil, amb aquest nom, i més coneguda, fins avui, per les seves sigles A.F.J., s'aprovà en sessió de Junta del 25 de novembre de 1961 i sota la presidència del Sr. Jordi Tortras "...la creació d'una agrupació, on hi estaran inscrits tots els joves que per motiu de la seva edat, encara no puguin ser socis de l'entitat..."

Amb un gran esperit formatiu, tal i com recull el seu propi nom, l'A.F.J. prepara a aquells joves que algun dia s'integraran dins el teixit social del Centre. Un paper semblant al que abans havien fet la Secció de Joventut o les Congregacions.

Administrativament la creació de l'A.F.J. va representar un pas endavant en la normalització estructural del Centre, ja que fins aleshores els joves i infants depenien directament de la secció on desenvolupaven la seva activitat. Ara, tots dependrien de l'A.F.J. i això els donaria dret a poder participar en qualsevol de les activitats del Centre.

En l'acta fundacional podem llegir també : "...estaran obligats a assistir als cursos de formació, que estaran subdividits en tres grups per edats, amb un instructor cadascun d'ells, un Secretari d'aquesta Agrupació portarà la part administrativa i de control dels components de la mateixa, càrrec pel que es proposa al Sr. Miquel Murillo..." 

Al llarg dels anys l'A.F.J. ha sofert l'evolució lògica, per tal de poder adaptar-se als temps, i així van néixer diferents activitats que amb la finalitat de formar a infants i joves, tenien en l'esport o els jocs i l'animació el millor aliat.

El 14 de febrer de 1962 el Sr. Fèlix Riudor, fou nomenat Director Administratiu de l'A.F.J., fet que representà un fort impuls per la mateixa, donat el ferm suport que sempre, fins la seva mort, va tenir per la joventut i totes les seves activitats.

Reglamentàriament, aquests socis juvenils, no tenien dret de vot en les assemblees de l'entitat, ni se'ls respectava l'antiguitat en el moment de fer-se socis, arribats a l'edat en que, segons els estatuts vigents, podien ser-ho. Això però, fou esmenat en l'Assemblea General del 27 de juny de 1991 en que s'aprovà la següent proposta reglamentària :

I per tal de no establir greuges entre els nous membres de l'A.F.J. i els que en altra temps formaren part de la mateixa, el 29 de juny de 1992 s'aprovà per unanimitat la següent proposta :

"Que es reconegui l'antiguitat de tots aquells socis que havien format part de l'A.F.J. i no se'ls hi va conservar en el moment de passar a ser soci actiu, sempre que la persona en qüestió pugui acreditar-ho..."

PRIMERES ACTIVITATS DE L'A.F.J.

Les primeres activitats de l'A.F.J. foren les que ja es portaven a terme en la desapareguda Congregació i d'altres seccions que acollien entre els seus membres a joves i infants.

L'A.F.J., va obrir les seves portes als membres procedents de l'equip de futbol, agrupant-se en ell més de 50 xicots que participaven a diverses competicions. Aquest grup va crear una gran activitat durant els primers anys de l'Agrupació, amb els seus famosos partits a l'Asil Duran; el camp era lloc de trobada de pares, esportistes i seguidors de l'equip.

I el bàsquet, masculí i femení, amb les seves memorables competicions al Col·legi Santa Isabel.

COLÒNIES D'ESTIU - MINYONS DE MUNTANYA - ESPLAI

Però l'A.F.J., creixia, no sols en components sinó amb noves activitats. I en arribar al Centre Mossèn Aran, una de les altres innovacions que hi va haver, va ser la d'anar de Colònies. El primer any es va anar a Canyamars, la primera quinzena d'agost de 1966, a una casa construïda ja especialment per a aquest fi, amb piscina inclosa (amb més clor que aigua). Es van muntar uns grups a partir de sis-set anys, amb una monitora cadascun. Hi havia molts més grups de noies que de nois. L'experiència va resultar tan bona que durant l'any següent aquests grups van seguir fent activitats durant l'hivern fins a les colònies del següent estiu.

I també, sota les directrius de la D.D.E. (Delegació Diocesana d'Escoltisme), havia nascut al Centre un nou grup de Minyons de Muntanya (recordem que el primer fou fundat per Mn. Antoni Batlle feia més de trenta anys), on nois i noies, per separat, eren formats en la doctrina de Robert Baden-Powell.

Aquesta nova etapa dels "MINYONS DE MUNTANYA DEL C.M.I.G." començà la primavera de 1964 amb una sortida matinal a Santa Creu d'Olorda i conclogué la temporada 1975-76.

Fins el 1968 el grup encara no era molt nombrós. En aquest primer període es van anar fomentant les sortides d'un sol dia fins que aprofitant una visita del Centre a la casa de colònies de Canyamars a la fi de conèixer les instal·lacions per fer-hi les primeres colònies d'estiu del Centre, de las que ja hem parlat, es va fer la primera sortida de dos dies.

L'estrena de la primera acampada va ésser d'allò mes interessant doncs una mica més s'acampa al mig d'una pista. Es va acabar de muntar les tendes a les dues de la matinada.

Però, totes aquestes sortides i les altres activitats, tenien un gran objectiu: fer la promesa, moment de profunda emoció per tothom qui l'ha passat.

I la primera promesa d'aquest nou grup de Minyons de Muntanya del Centre va coincidir amb les Colònies d'estiu, l'any 1967, aquest cop a Castell de l'Areny, un bonic i acollidor poblet del Berguedà perdut entre muntanyes, i que no tenia més de quatre cases, abandonades, i una església.

A Castell de l'Areny s'hi va anar de Colònies molts cops, però el primer any no hi havia camí per arribar-hi. Des de Vilada s'havia d'anar amb jeeps o camions. La llum s'havia de fer amb un generador que s'engegava a unes hores determinades del dia. Per suposat, tampoc no hi havia ni telèfon, ni televisor, ni radio... però la gresca no faltava mai. Només estava arreglada la casa que feia de cuina i la dels dormitoris..., la piscina era la bassa d'un molí, i es clar al cap d'una estona d'estar-hi tots dins, es removia tota la terra del fons i de les parets, i amb aquell fangueig, ningú es lliurava de lluir un magnífic bronzejat... Però l'aventura no acabava aquí, doncs si d'una banda el bany no servia per netejar, tampoc refrescava durant gaire estona, ja que "la piscina" estava lluny del poble i quan s'hi arribava, de tornada, ja s'estava suat altre cop. 

El grup de Minyons de Muntanya estava acampat a la vora de la piscina, al costat del riu.

Es va muntar un altar a la muntanya i es deien les misses al mig de la natura, perquè l'església del poble, era molt vella i estava tancada, encara que hi ha anècdotes d'entrades i sortides de l'església per la finestra del campanar.

Per allà a la vora hi corrien vaques, que en perseguir als participants, es convertien en el major atractiu del joc. 

Van ser unes colònies molt actives, no es parava ni un moment: s'organitzaven Olimpíades, o la Indiada amb la captura i conseqüent tortura del missioner, treballs manuals, i focs de camp a la plaça del poble.

Val a dir que passats uns anys el poble es va anar restaurant i ara no solament té totes les comoditats sinó que fins i tot la piscina ho és. I francament, tant ara en quan és un bon record, com llavors en quan que foren unes molt bones vivències, aquells dies foren francament entranyables.

Aquelles primeres Colònies, a part d'una activitat pels infants van ser la llavor d'uns grups de matrimonis que feien reunions, excursions, sopars i moltes d'altres activitats.

L'èxit d'aquestes primeres colònies, va portar a plantejar la possibilitat de crear un grup mixt que durant l'any fes activitats de formació i esbarjo pels infants, per tal de complementar l'oferta dels Minyons de Muntanya. Va néixer així, més tard, el Grup de Formació i Esplai, que organitzat amb grups mixts i segons les edats, ha desenvolupat la seva activitat de manera gairebé continuada, fins els nostres dies, amb l'únic i lògic relleu dels seus monitors i components i alguns canvis de denominació.

Però pel grup de Minyons de Muntanya la diada de la primera promesa fou l'empenta definitiva per a la seva consolidació.

A partir d'aquell moment els components dels Minyons de Muntanya es reunien per grups segons les edats : els nois : llops, rangers, pioners i ròvers (clan) i les noies : daines, noies guies, caravel·les i ròvers (clan). S'havien de repartir per tots els racons de la casa per tal de poder fer les seves activitats : el Cau petit, on ara hi ha un pati, la "Sala de Corte" o Biblioteca, la sala del costat de la Capella, i fins i tot a les escales. Tots els llocs eren bons per aprendre i passar-ho bé.

Això si, el que més va costar aconseguir, fou fer sortides de nois i noies, doncs es tractava de trencar amb uns motlles molt rigorosos.

La més "sonada" fou la sortida amb acampada al Castell de Tona, sense mossèn, on es realitzà una promesa de nois i noies. Amb el temps i malgrat existir encara certa recança, ja es veien com un fet natural aquestes sortides i campaments d'estiu com els de Castell del Areny, Vidrà, Gualba, Olzinelles o Montnegre.

El grup creixia i les seves activitats cada cop eren també més importants. A més per mitjà d'alguna d'elles el grup gairebé s'autofinançava. Es poden destacar alguna d'elles com : el "Festival" anyal ("El metge del Seguro", UN, DOS, TRES, etc.)

També es realitzaven periòdicament visites a algun casal d'avis com el del carrer Sant Salvador, o s'anava al Cottolengo, o s'organitzava la recollida de queviures i joguines per lliurar-ho les Festes de Nadal i Reis als més necessitats.

Tots els responsables d'aquests grups feien periòdicament reunions amb els pares, per informar i copsar la seva opinió.

Evidentment, al llarg dels anys aquests primers grups han sofert el lògic relleu dels seus directors i components.

Els Minyons de Muntanya, van desaparèixer, per falta de continuïtat del caps mes veterans, tant de nois com de noies, degut a motius tan naturals com estudis, família i esgotament, també per la poca sensibilització del nous infants i adults a viure unes activitats amb unes fortes bases d'ordre, respecte i jerarquia de comandament. Però anys més tard altres grups com el Rudyard Kipling o el Rabindranath Tagore han portat l'escoltisme al Centre.

I com ja s'ha comentat, dins del món de l'esplai, el propi Grup de Formació i Esplai, va donar pas al llarg del temps a nous grups com el que van formar els Caps dels Minyons de Muntanya en desfer-se aquest grup, o el Narvik o l'actual Rikki-Tikki-Tavi.

Un grup de muntanya com el Kral, l'Esbart, el Grup de Teatre, o el Tennis Taula són algunes d'entre les moltes altres activitats on els components de l'A.F.J. han pogut formar-se i passar molt bones estones tot esperant el moment de formar part del món dels grans.

Tota aquesta activitat, va portar al Centre a un impressionant i fantàstic problema administratiu, quan no es podien admetre nous membres a l'A.F.J., doncs ja es superaven els 200 infants i joves, repartits entre les diverses seccions i activitats. Tant de bo, aviat puguem tornar-ho a veure.

© CMIG - 2002