Tennis Taula_

La història o records de la nostra secció, es remunten a una de les primeres notícies que es van publicar a l'Or i Flama i que data de l'any 1935, en que essent President de l'Entitat Ramon Mª Veciana i Prat podem llegir: "Por la cantidad de 50 ptas se ha comprado una mesa de Ping-Pong a una sociedad que se disolvió. Los primeros aficionados a este deporte tuvieron que alquilar un carretón para recoger la mesa en la calle Muntaner i trasladarla a nuestro local. Se colocó en el lugar que actualmente ocupa el mostrador del bar, provocando la indignación de los concurrentes a las tertulias de nuestro café, que vieron truncada la paz, por las intranquilas pelotas de los practicantes al tenis de mesa".

Suposem que aquests aficionats el van continuar practicant fins a la Guerra Civil, moment en el qual les activitats del Centre es van paralitzar.

Hem de remuntar-nos a setembre de 1946 per tenir notícies de la nostra secció, en una carta que transcrivim: "Distinguido Consocio: Tenemos mucho gusto en participar a Vd. la constitución en nuestro Centro de la Sección de Tenis de Mesa, rama del deporte que tantos simpatizantes tiene. La Junta Directiva de la Entidad nos ha prestado en todo momento su apoyo y su ayuda, gracias a los cuales, y entre otras cosas, disponemos en el primer piso de nuestro local social, de una espaciosa sala para practicar nuestro deporte. Como nota del entusiasmo con que dicha Sección se ha constituído, y esperando nos honrará con su presencia, nos es grato comunicarle que el próximo día 6 de octubre, a las horas, se celebrará, en nuestro local, un torneo entre el Club Ariel y destacados elementos de nuestra Sección, después del cual los Sres. Alberto Dueso (campeón de ESpaña de Tenis de Mesa) y el sr. Jaime Capdevila (sub-campeón), verificaran una exhibición de su deporte. Con el fin de dar mayor auge a la Sección y poder competir con los mejores equipos de nuestra ciudad, veríamos con mucho gusto su inscripción y cooperación en la Sección, a cuyo efecto basta se sirva llenar el adjunto boletín y entregarlo en la conserjería del Centro. Aprovechamos la ocasión para saludarle muy atentamente en Cristo. Barcelona, septiembre de 1946".

A finals dels anys 50, el nostre Centre comptava amb un bon planter de jugadors podent-se destacar la parella formada pels jugadors Albiol-Mistou, que van donar molts triomfs a la nostra Secció, com campions de dobles de Barcelona de segona categoria i també a A.Junyent, Agustí Viladoms i Salvador Mercader que formant l'equip "A" resultà campió de grup en els Campionats de Barcelona.

Hem de fer notar que per aquestes dates l'élite del tennis de taula  era a la nostra ciutat per la qual cosa ser campions de Barcelona de 2ª categoria equivalia a ser-ho nacional.

A partir d'aquesta data la nostra Secció va anar en augment i va començar a prendre part en competicions oficials i aquest auge es demostra en una carta datada el 24 de novembre de 1950 per Eduard Bobé i Mallat, que dirigeix al President de l'Entitat i en la que com futur president de la Secció, li demana el seu recolzament per el màxim desenvolupament de les seccions i posa en el seu coneixement que amb la millor voluntat es va adquirir només amb l'esforç dels socis de la Secció dues taules de joc i el material necessari per un funcionament normal. Aviat el desenvolupament adquirit va ser molt superior  al que els mateixos fundadors esperaven, comptant en les seves files amb més de cent socis actius del Centre la qual cosa quasi representava la cinquena part. També comunica l'ingrés a la Federación Regional de Tenis de Mesa i així mateix posa en el seu coneixement les activitats i calendari esportiu existent, que pel seu interès detallem: "mesos d'octubre, novembre i desembre, Campionat Social en cadascuna de les tres categories, la qual cosa representa tenir de 7 a 9 de la nit la taula número 1 ocupada. Durant els mesos de gener, febrer, març, abril i maig, tenen lloc els Campionats de Barcelona en les diferents fases i grups existint les següents proves: equips, parelles, individuals, en les seves quatre categories més reserves de 1ª, la qual cosa representa realment cinc. A més d'aquestes proves oficials, s'ha d'intercalar entrenaments dels nostres jugadors, partits interclubs, i també proves fixes com són la Copa de l'Aniversari, Torneig llampec nocturn, Copa d'estiu, etc., que ja és tradició que organitzi el Centre amb la participació de tots els clubs de Barcelona. Tota aquesta activitat es desenvolupa a la taula número 1 i en ella prenen part de 15 a 20 jugadors que són els que tenen llicència federativa. La resta de jugadors que per no arribar al nivell tècnic precís, continuen normalment jugant amistosos entre ells a la taula número 2. La taula número 3 està reservada pels joves congregants". Tota aquesta activitat, molt superior a l'actual, tenia la necessitat de disposar de la totalitat de la sala, cosa que es demanava en dita carta,. Acabava dient que si no era factible pregaven consideressin no acceptada la candidatura i al mateix temps es dissoldria la Secció com a tal, deixant una taula per l'esbargiment dels socis del Centre.

Però no es va arribar a un acord satisfactori, doncs segons carta datada el desembre de 1951 a la Federació es diu: "Molt Senyor meu: Tinc el gust de comunicar-li que en la sessió de Junta Directiva corresponent al dia 16 de novembre últim es va prendre l'acord de dissoldre la Secció de Tennis-taula, creant-se una ponència general d'esports i nomenant-se al Vocal I de la Junta de Govern, Eduard Bobé i Mallat per la direcció de la mencionada ponència. Per consegüent, va cessar en les seves funcions la Junta Directiva de la Secció de Tennis-taula, així com el reglament de la mateixa, essent per tant el mencionat directiu, a partir d'aquesta data, l'enllaç formal entre aquesta Federació Catalana i la Junta Directiva d'aquesta Entitat".

A pesar de dissoldre's dita Secció, es va continuar durant la dècada dels 50 desenvolupant activitats en aquest esport, prenent part en els Campionats de Catalunya i en competicions socials, essent representats entre altres pels jugadors Ramon Batlle, José Pascual, J.F.Laguna, Domingo Carreras, José Mª Carreras, Ciriaco Arroniz, L. Manso, P. Fisas i J. Rochina que van recollir bons resultats pel nostre Centre.

Els primers anys de la dècada dels 60 el Tennis-taula en el Centre va sofrir una davallada doncs només es juguen partits de veterans i socials, la primera nota destacada data de novembre de 1967 en el que es va prendre part en el Trofeu Federació, amb els jugadors Chico, Perals, López i Pérez que després de vèncer en una gran trobada al Barcino van ser eliminats pel 7 a 9.

El desembre de 1968 podem llegir a Or i Flama: "Després d'un espai de temps en el que l'esport estava passant un mal moment en el nostre Centre, uns quants entusiastes estàvem il·lusionats en fer-lo reviure. Per això hem cregut que el més convenient era començar promocionant dit esport des de baix i partint de zero, o sigui de cara a la gran massa infantil i juvenil amb ànim de crear un planter pel futur. Es ja una realitat consumada la formació dels equips juvenil i infantil que junt amb el de tercera ja existent seran els tres equips federats que aquest any prendran part en el campionat oficial".

A finals de l'any 1971 es nomenà nova Junta Directiva presidida per Joan Duran i Bonet i com a president de la Secció Josep Mª Sitges i Larega, prenent de nou embranzida el Tennis-Taula amb els jugadors Capdevila, Cusidó i Llopis.

Durant els anys 71 a 75 aquests jugadors van guanyar varis torneigs, entre ells el de la Festa de Gràcia. En el 75 l'equip de Tercera aconsegueix classificar-se per la fase de l'ascens i també durant aquests anys sorgeixen nous valors que per la seva joventut se esperava que donessin gran rendiment a la secció, com  Ramon Serrano, Josep Jaureguizar, Julian Martín, A. Casals i Josep Mª Corominas.

L'any 1980 els nostres equips segueixen jugant a Tercera i a Comarcal i l'any 1985 es passa per una nova davallada, fins que el 1986, renovant-se la Junta de la Secció se li dona un nou impuls amb l'equip format per Martín, Serrano, Jaureguizar, Turalles i Alcañiz aconseguint grans resultats i lluitant moltes vegades per l'esperat ascens, fins que el 1990 s'aconsegueix l'ascens a  1ª Regional i en el 91 a 3ª Nacional (Lliga Catalana). Hem de destacar que en el Centre mai no s'havia competit en aquesta categoria tan superior, que és defensada en el 92 amb èxit pels jugadors Martín, Pareja, Alcañiz, Cabestany, Izquierdo i Ruiz. I en l'any 1993 degut a reestructuracions dins de la Federació i al nostre bon historial dins de la mateixa, el nostre equip competeix en 2ª Nacional, esperant el recolzament de tots per mantenir aquesta gran categoria.

En el transcurs d'aquesta història veiem que la nostra Secció ha passat per alguns problemes i renovacions, deguts creiem, o per falta d'interès d'algunes Directives o per falta d'entusiasme i cansament dels components de la Secció que sempre els hi tocava fer el treball, hem de tenir en compte que no som un equip professional amb els seus treballadors, aquí tots han d'aportar el seu granet de sorra, per la bona marxa de la mateixa. Això és segurament el que passa a la majoria de les seccions de l'Entitat, però hem de lluitar per que no torni a succeir en una Secció tan antiga i que tant ha contribuït a divulgar el nom del Centre fora de les seves parets.

No podem oblidar, per ser cert i perquè no ens ho perdonarien, que durant tots aquests anys a intermitències van existir equips femenins que van jugar els seus Torneigs Socials. Ara fa temps que les dones no es deixen veure en la nostra Secció, cosa que lamentem.

© CMIG - 2002