Teatre_

La història del teatre del Centre va començar en el moment en que es va inaugurar el nou edifici del carrer Las Gracias, actualment Ros de Olano, que comptava amb una sèrie de noves dependències com sala de juntes, cafè i sala d'actes, entre altres.

Aquesta última havia estat fins llavors una sala que pertanyia a una de les societats de ball que eren molt nombroses en aquells anys i que s'anomenava NUMÀNCIA, nom que es podia veure escrit en un dels murs laterals de la sala durant molts anys.

Amb motiu de celebrar les diferents festivitats religioses de l'any com per exemple: la Puríssima, patrona de la societat, la Candelera, aniversari de la seva fundació o Sant Pere entre altres, va començar a tenir lloc el que se'n deien "Vetllades Literàries Musicals" que estaven molt de moda en el segle passat i en les que hi participaven les famílies dels socis del Centre.

Una part important dels socis del Centre eren joves i per a ells hi havien activitats com els billars, les cartes, l'orfeó, les caramelles, etc. però no era suficient i calia buscar nous al·licients per aquesta gent.

Un grup d'aquests es van dirigir a la Junta Directiva per obtenir el permís per a celebrar de tant en tant algunes sessions recreatives, especialment en les diades dels Innocents i Carnestoltes.

Aquest petit grup estava format pels avantpassats de molta gent que encara formen part del Centre.

Una de les activitats que es van dur a terme en aquests primers anys va ser la representació dels gegants.

S'escollien els nois més alts, i els que tenien menys alçada feien el paper dels guàrdies municipals d'aquells temps nomenats "Sanchez", i tots feien gresca entre els nens al so del flabiol i el tamborí.

També es van presentar alguns quadres de la revista "La Gran Via", que era molt coneguda en aquells anys, alternant aquestes representacions amb poesies i cançons de caire humorístic.

De mica en mica es va veure la necessitat de representar algunes comèdies ja que això els ajudaria a l'organització d'aquestes reunions recreatives. Per aquest motiu es va demanar permís a la Junta directiva del Centre per a la construcció d'un escenari que va ser muntat només amb quatre llistons i uns metres de llustrina blava amb la que es va fer el teló, bastidors i altres elements necessaris.

L'ambientació de l'escenari era fàcil de realitzar. En el cas que la comèdia es representés en una casa rica, s'hi posaven les cadires de secretaria, que eren de caoba amb seient reixat i una taula que era nova, elements que desapareixien en el moment que es volia escenificar una casa pobre, fent el canvi de les cadires de caoba per les de boga del cafè.

Quan el que es volia simbolitzar era un bosc, la imaginació era la protagonista, ja que per donar la impressió d'un bosc frondós només s'hi col·locaven uns quants testos.

La primera comèdia representada al Centre va ser l'any 1886 amb una obra de Frederic Soler (Pitarra) anomenada "Cura de Moro".

Els mitjans de representació eren molt pobres i es va veure la necessitat de muntar un escenari en el que es poguessin fer unes obres de qualitat, i aquí van començar les discrepàncies amb la Junta Directiva del Centre que no estava d'acord amb les aspiracions dels membres del grup de teatre.

Amb aquest motiu les representacions teatrals van sofrir una interrupció, traslladant-se molts dels seus actors a una altra societat del barri anomenada "Cercle Tradicionalista de Gràcia", que tenien el seu local en un lloc anomenat "Ca'l Pioc" situat a la cantonada dels carrers Santa Magdalena i Padilla (llavors), i que té actualment el nom de "Cercle Catòlic de Gràcia".

Finalment es va arribar a un acord i la Junta va autoritzar el muntatge de l'escenari amb la única condició que en cas de necessitat per altres actes a realitzar, es pogués desmuntar, quedant l'estrada completament lliure.

En aquesta etapa l'escenari havia estat traslladat al lloc oposat, o sigui on ara es troba l'entrada, i en aquesta situació es trobava quan un incendi el 25 d'octubre de 1912 va destruir tot el teatre.

D'acord amb les disposicions de la Junta del Centre, l'escenari es va construir d'una manera especial. Els laterals que enquadraven la boca escènica ja no eren de llustrina, sinó de tela clavada a la fusta i pintada de vermell fosc.

Els decorats eren realitzats amb tela i d'acord amb els recursos econòmics en tenien molt pocs.

Es disposava d'una sala rica, una pobra i un o dos boscos. La majoria d'ells estaven fets pels mateixos actors que també prenien part amb altres treballs com per exemple fent de tramoies. Una altra característica d'aquests anys era la lluminària. La instal·lació del gas feia molt difícil els efectes de llum ja que aquesta augmentava o minvava tot obrint o baixant l'aixeta.

A l'any 1905 es va poder instal·lar la il·luminació elèctrica, essent el Centre la primera Societat a Gràcia on es va col·locar, realitzant la seva inauguració per Nadal, amb motiu de la representació més popular, "Els Pastorets".

Es pot dir que durant els deu primers anys d'existència del teatre del Centre, aquest no es va regir per altres normes que les de la improvisació i es va veure la necessitat d'organitzar aquest sector del Centre que creixia constantment.

Amb aquest motiu es va crear l'anomenada "Secció Recreativa", amb una Junta Coordinadora formada per un President, Tresorer, Vocal Arxiver, Vocal guarda-roba i Secretari.

En aquells primers anys les representacions no tenien lloc a les tardes, sinó a les nits. S'anunciaven a dos quarts de nou i començaven generalment amb retard, acabant més o menys a dos quarts d'una.

Perquè el funcionament del teatre respongués en certa manera a les finalitats de la societat, la Junta Directiva del Centre va disposar que els beneficis de les funcions (que mai eren molt nombroses), fossin destinats al manteniment de les Escoles gratuïtes del Centre.

Les famílies que assistien a les representacions ho feien mitjançant invitacions que els hi donaven dret a entrada i seient, i adquirint un número per la quantitat de 25 cèntims, amb el qual optaven al sorteig d'un objecte a cada sessió. Calculant que per terme mig hi assistien 150 espectadors pagant, es recaptaven 37 ptes. amb 50 cèntims.

L'antic tresorer de la Junta de Teatre, Sr. Francesc Rovira i Carol, en el seu "Historial del Teatre del Centre Moral", ens mostra una liquidació d'una funció de teatre que pel seu interès relaciono a continuació:

Cal esmentar que el traspunt el feia qualsevol dels que prenien part en la representació o un voluntari que s'hi prestés. Respecte a la lluminària, amb la il·luminació de gas no calia ja que tan sols es donava volta a la clau.

Els decorats eren sempre els que ja he dit abans i el mobiliari s'aprofitava el de la casa.

El porter era generalment algun voluntari que col·laborava, les taquilles eren responsabilitat del tresorer, els acomodadors no eren necessaris ja que al començament els seients no eren numerats i, finalment no existien tampoc els drets d'autors.

Amb l'incendi esmentat abans que va destruir el teatre del Centre es va iniciar una etapa crítica per aquest grup, i per tot el Centre en general.

El que es va obtenir de la companyia asseguradora no va ser suficient per la seva reconstrucció, i va ser necessari un préstec.

Mentre es procedia a la construcció de la nova sala, els components de la secció de teatre van intentar fer algunes representacions en altres locals. Quan es van reprendre les funcions tot i que el local encara no estava en condicions idònies va començar una nova època ascendent pel teatre del Centre que només va tenir un període d'aturada amb motiu de la Guerra Civil dels anys 1936-39, en que el local del Centre va ser confiscat. El teatre que es feia era familiar amb una relació molt forta entre els actors i el públic.

Un fet molt comú en tota la història del teatre del Centre ha estat els homenatges als diferents actors/actrius, festejant diversos esdeveniments, especialment els casaments.

Dins les Entitats Catòliques com és el Centre, els actors que actuaven eren només del sexe masculí, encara que en el Centre es va tolerar l'actuació d'una dona a cada funció.

Cap als anys 1921-24, segurament per alguna queixa al Bisbe, aquella tolerància va quedar anul·lada ocasionant un descontent al grup, provocant quasi la seva dissolució, ja que la major part de components se'n van anar a fer comèdia a l'Ateneu de Sant Gervasi, però retornant al poc temps i d'aquesta manera, sense cap dona, es van reprendre les representacions. Les obres s'arreglaven i els personatges femenins eren eliminats, convertint-se el de la noia en un germà, la mare o l'àvia, en l'avi i així tots. Sortosament les comèdies d'aquell temps tenien molt poques dones en els repartiments (de 1 a 3 era el normal).

Al cap d'uns anys es va autoritzar que a les representacions dels Pastorets hi pogués intervenir una noia en el paper de Verge, ja que van comprendre que era pitjor que la Verge fos representada per un noi, i així va ser fins l'any 1936.

Quan els components de la secció tenien ganes de fer comèdia de debò, ho feien particularment, arrendant un teatre de Gràcia (per exemple Casats, Violeta, Cooperativa) i llogant a les dames que sortien a les funcions.

Del període de fer teatre tots els festius es va passar aviat als 15 dies, alternant amb sessions de cinema en la dècada dels anys vint.

El Quadre Escènic en aquell temps estava format per uns 15 o 20 components. Quan es necessitava més gent, sempre es trobaven voluntaris entre els socis, les escoles o l'Orfeó Montserrat.

Moltes van ser les obres representades en els anys vint, n'esmentaré algunes d'elles: 

DRAMES I COMÈDIES EN DOS O MES ACTES

El Rector de Vallfogona, Les Joies de la Roser, La flor d'un dia, L'apotecari d'Olot, La paz del hogar, Lo que vale el talento, La creu de la Masia, Ilusión y realidad, La bala de vidre, Els segadors, La fierecilla domada, Els sense cor, Los plebeyos...

COMÈDIES EN UN ACTE I ENTREMESOS

La casa de campo, Jugar a casats, El chiquillo, La criada nova, La barca dels afligits, Els assistents del coronel, El flechazo, Cura de moro, El agua milagrosa, Dissabte de Glòria, L'alegria que passa, Tot berenant...

SARSUELES

La alegria de la huerta, La noche de reyes, La festa del barri, La alegría del batallón... També es va estrenar el dia de Pasqua de 1932 una revista titulada El Din Don dirigida per Màrius Augé.

La direcció de les obres era compartida, un d'ells dirigia les catalanes i l'altre les castellanes, alternant-se cada diumenge.

Respecte a les liquidacions de les comèdies, es pot veure que una obra representada al 1935 dóna un total de despeses de 298 ptes. essent el preu de les entrades de 1,50 ptes. les butaques i 1 ptes. el segon pis.

CONSOLIDACIÓ (1940-1965)

A l'acabar la Guerra Civil es va recomençar la vida al Centre. La Secció de Teatre va seguir les seves representacions amb homes sols com era costum, fins que es va trobar una solució, que va ser la creació de l'Agrupació Artística Medea l'any 1946. Els socis Jaume Derch i Esteve Polls figuraven com a titulars d'aquella agrupació, a la que el Centre va donar la concessió del teatre. Així ja no era el Centre qui feia teatre mixt i d'aquesta manera es va resoldre el problema, iniciant-se un període de teatre de qualitat. Aquest sistema va ser copiat aviat per altres entitats.

És en aquest període quan es produeix un gran canvi d'estructura i organització del Grup de Teatre.

En primer lloc es va formant un nucli d'actors i actrius que durant molts anys no va canviar i els cognoms es repeteixen amb molta freqüència, trobant-nos que hi actuaven pares, fills, germans. Com per exemple els Blanch, López, Gras, Viltró...

D'altra banda es comptava amb un públic addicte, que cada diumenge anava a veure les obres de teatre, i que no tan sols eren espectadors d'una obra, sinó que també es trobaven amb els seus amics tot fent tertúlia.

També podem veure que la quantitat d'obres era molt nombrosa perquè suposem que els membres del grup tenien veritable afecció i que estudiaven els seus papers en qualsevol moment lliure, fins i tot en el trajecte cap als seus llocs de treball. Cal afegir, que alguns d'ells no tant sols feien teatre al Centre, sinó també a d'altres locals.

Respecte a les obres presentades hi trobem molta varietat, però potser els autors que més es repeteixen són, Pedro Muñoz Seca, Carlos Arniches i els germans Serafin i Joaquin Alvarez Quintero.

També cal esmentar en aquest període les primeres actuacions per diversos pobles catalans i la participació en concursos que van donar a conèixer el quadre escènic del Centre i per altra banda va fomentar el contacte amb altres grups de teatre amb les conseqüents aportacions d'experiències tan enriquidores i importants per un treball de creació com és el teatre.

La primera obra de l'Agrupació Medea va ser La Dida, de Frederic Soler (Pitarra), encara que la veritable inauguració va tenir lloc en la temporada 1948-49 quan es van acabar les reformes de la sala d'actes.

Es va plantejar la necessitat d'unes obres d'adaptació del Centre a les noves exigències que va afectar també a la sala d'actes, causa que va motivar la seva paralització durant un temps. Però això no va parar l'activitat del quadre escènic que va actuar en un escenari improvisat en el segon pis, fins que va quedar acabada la sala d'actes, que va ser inaugurada amb la representació de l'Auto Sacramental El colmenero divino de Tirso de Molina, i al cap d'un temps un nou èxit del grup de teatre es va produir amb l'escenificació del Divino Impaciente de José María Pemán i, també del mateix autor, La Santa Virreina. 

En la post-guerra van portar la direcció artística del teatre els Srs. E. Bosch, E. Polls, E. Blanch i E. Vicente, fins que es va veure necessària la incorporació d'un director professional. Per aquest motiu va dirigir el grup de teatre els Srs. Ricardo Amador i Francesc A. Toboso, fins que es va tornar al règim de direcció compartida, sistema existent a l'actualitat. 

En aquests anys es va participar en diversos concursos aconseguint premis importants, com els establerts per F.E.S.T.A., Ajuntament de Gràcia, Arenys de Mar, Talia...

A final dels anys quaranta es van produir uns fets que van motivar canvis en l'existència oficial del quadre. S'havia format una junta presidida pel Sr. Giménez i tot just començada la temporada van sorgir discrepàncies i el Sr. Giménez va presentar a la Junta Directiva del Centre la seva dimissió irrevocable. Això va motivar un problema ja que la secció com a tal no existia, i no es podia fer constar en acta legalment la dimissió del president del teatre i nomenar-ne un altre provisionalment. Davant d'això i com que ja era permès el teatre mixt, es va prendre l'acord de restablir la secció de declamació. A l'any 1950 una comèdia que va tenir molt ressò fou "El sueño de una noche de verano" de W. Shakespeare, dirigida i presentada per Esteve Polls que ja destacava per les seves posades en escena no tan sols com aficionat, sinó també entre professionals. El seu èxit va provocar la repetició d'aquesta obra en el teatre de l'Orfeó Gracienc.

Amb motiu de la celebració de la Diada del Centre es va posar en escena l'obra de Calderón de la Barca, "El alcalde de Zalamea" on hi va actuar l'actor i director Enric Borràs que va donar vida al protagonista.

El quadre escènic prenia part en moltes de les activitats que tenien lloc en el Centre com per exemple la revetlla de Sant Joan de 1951, en que es va representar "El verdugo de Sevilla" de Pedro Muñoz Seca i a continuació va tenir lloc un fi de festa amb la resta dels socis.

També es tenia en compte l'esplai dels infants, presentant comèdies com "La Ventafocs" de Josep Maria Folch i Torres, al gener de 1952.

Durant l'estiu d'aquell mateix any es van fer els primers "bolos" per Catalunya representant a Sant Joan de les Abadesses per la seva Festa Major, "Criminal de guerra" i "Julieta, filla única".

En el mes de març de 1953 va haver-hi un gran esdeveniment teatral amb la reposició del drama "El Divino Impaciente" amb molta riquesa de decorats i vestuari, i del mateix autor també va ser l'obra "Yo no he venido a traer la paz".

Abans de començar la temporada 1953-54 el director professional Ricardo Amador estava bastant malament de salut i va ser substituït per Francesc A. Toboso, director que anys més tard va dirigir a companyies de teatre professional.

Cal notar que, durant aquestes temporades teatrals, amb una setmana i només tres assajos es muntava una obra i alguns dels actors o actrius repetien, essent la improvisació una norma corrent.

Els espectadors habituals eren sempre de 300 a 350 (250 abonats fixes).

En el mes d'octubre i novembre es va presentar sis obres diferents. Era una època d'apogeu del quadre escènic del Centre.

El 27 de febrer de 1955 es va participar en la semifinal del III Concurs F.E.S.T.A. amb "Don Gonzalo o l'orgull del gec" d'Albert Llanas, dirigida per Eduard Bosch.

Durant tots aquests anys ja s'hi comptaven en les despeses de cada funció els sous d'alguns dels components del grup de teatre com: l'apuntador, traspunt, dos tramoies, electricista, guarda-roba, porter i acomodador. L'entrada costava 11 ptes. i l'abonament 10 ptes. essent el total de la liquidació d'una obra d'unes 2.000 ptes.

L'any 1956 es va començar el mes de gener amb un "bolo" a Sant Pau de l'Ordal, amb "La ferida lluminosa".

En aquesta temporada es va incorporar com a director professional, Faust Baratta. L'activitat era molt intensa i el públic nombrós, ja que 300 persones era del tot normal que presenciessin cada una de les actuacions.

Va ser aquest any quan per primera vegada el dia de Nadal van deixar de fer-se "Els Pastorets" per la tarda i van començar-se les representacions a la nit, generalment d'una comèdia divertida, essent la primera "Jo seré el seu gendre" de Josep Vilanova i Torreblanca.

Per a celebrar el 88è aniversari del Centre el febrer de 1957, es va presentar "Camí d'esperança" del director, Faust Baratta. La comèdia dramàtica va ser estrenada amb gran èxit periodístic i de públic, ja que aquesta obra havia estat finalista del Premi Claramunt 1956.

Podem dir que els últims anys de la dècada del cinquanta van ser molt intensos, intercalant els homenatges als diferents components, els "bolos" per tot Catalunya i la participació en alguns dels concursos que es celebraven.

Es va estrenar l'obra de Faust Baratta "A reveure papà" que va tenir molt èxit de crítica i la participació en el "I Circuito de Teatre Amateur" organitzat per l'Ajuntament de Barcelona i F.E.S.T.A. a l'any 1959 amb l'obra "La festa del carrer" de Joaquin Fernandez Martorell.

Resumint cal remarcar que el balanç d'obres representades va ser:

La temporada 1960-61 es va incorporar un nou director, Josep Petit, però al cap d'un any es va tornar a la direcció compartida amb Eduard Bosch i Màrius Augé.

REPRESENTACIONS EXTRAORDINÀRIES

S'ha dedicat un apartat especial al que ha estat el principal esdeveniment teatral durant quasi tota l'existència del grup de teatre: "Los Pastorcillos en Belén".

El Sr. Rovira Carol en la seva obra ja esmentada anteriorment ens parla que les primeres representacions d'aquests van ser en el "Ateneo Católico", local que pocs anys més tard va ser "Círculo de propietarios" i que a mitjans de segle es va convertir en l'Orfeó Gracienc.

Molts dels pioners del teatre al Centre procedien de l'Ateneo Católico i amb ells va arribar el text de Los Pastorcillos en Belén.

Les primeres representacions tenien com a la resta de les altres funcions de l'època una particularitat: l'austeritat, degut als migrats mitjans econòmics de que es disposava, però poc a poc i com a conseqüència de ser aquesta l'obra cabdal de la temporada es va procurar cercar els medis necessaris per poder-la presentar millor.

Per aquest motiu, Rafel Garcia, que va ser durant molts anys l'escenògraf del Liceu, va treballar en un decorat de forma gratuïta.

Un altre element essencial era el vestuari, i evidentment, amb els mitjans econòmics amb que es comptava, era impossible la seva confecció. La solució que es va trobar, va ser la realització d'un sorteig en el que es venien els números a 25 cèntims.

Els figurins van ser dibuixats pel soci Sr. Josep Camins i la mà d'obra va resultar totalment gratuïta a l'oferir-se una germana d'un component del grup, Antoni Català, que era modista, a fer tots els vestits, ajudada per altres membres del Centre. Com és lògic, l'estrena del nou vestuari dels Pastorets va ser tot un esdeveniment.

Sembla ser que el dia de Nadal en que s'estrenaven aquestes noves vestimentes, encara no estaven acabades i ja es començaven a representar els primers actes, quan hi havia vestits que encara restaven a casa de la modista.

El cost del vestuari no va arribar a les 300 ptes. La indumentària de Sant Miquel que era de les més cares ja que estava configurada per plata, sedes i serrell d'or entrefí, pujava unes 50 ptes. Recordem que la mà d'obra va ser de franc.

La persona que va descobrir el manuscrit de Los Pastorcillos en Belén va ser el Dr. Alsina, que era el consiliari dels Lluïsos de Gràcia.

És probable que les seves arrels siguin d'un acte sacramental i fins i tot s'ha trobat una semblança del seu text amb obres de Lope de Vega.

Moltes han estat les transformacions que ha sofert tant en el text com en la música. El Dr. Alsina, els Srs. Derch i Camps van afegir i canviar moltes parts de l'obra, i no en parlem de l'aspecte musical, ja que molts dels professors que han dirigit l'obra hi han deixat la seva empremta.

Els Pastorets abans de l'any 1936 eren més musicals que actualment. 

Les representacions començaven el dia de Nadal i seguien tot el mes de gener fins la Candelera, en total unes 12 ó 14 representacions, totes amb plens total de públic i disputes dels components del quadre i d'altres socis per poder-hi sortir.

Havia de fer-se almenys una representació al matí per la mainada i alguna d'extra a la nit per poder satisfer a tots els que no havien trobat entrades. També es van fer dos representacions extraordinaries en el Teatre Coliseo Pompeya, enclavat a la Travessera de Gràcia, que tenia una cabuda quatre vegades més gran que el Centre i totes les funcions van estar plenes de públic.

Com exemple dels personatges i actors que participaven en els Pastorets, ressenyem a continuació el repartiment corresponent a l'any 1951:

"Los Pastorcillos en Belén" de l'any 1952 van sofrir una profunda renovació realitzada per Eduard Bosch i Josep M. López. Les despeses de la reforma van ser de 20.000 ptes., fent-se un total de 20 assajos. Les vuit representacions van ser presenciades per 2.500 espectadors. Es van estrenar nous decorats i vestuari. Cent persones van formar equip per dur-ho a terme i 70 actors estaven en escena.

Una nova reforma es va portar a terme l'any 1958 que va tenir les seves crítiques positives i negatives. Canvis de certes frases equivocades en la lletra, introducció d'un llum negre, inauguració d'una càmera blava, direcció musical a càrrec del mestre Jordi Nuñez, petita revolució en el repartiment, fets que van comportar un enfrontament entre la Junta de la Secció i la del Centre.

El director Esteve Polls a l'any 1962 va introduir uns nous canvis als pastorets fent interpretar a Sant Gabriel per un actor en lloc d'una actriu, reduint l'obra a tres actes, retallant el paper de Simeón i creant el nou d'Ismael. Intervenció per primera vegada de l'Esbart Lluís Millet (que era una altra secció del Centre), nous vestits, etc.

Una anècdota que s'explica d'una representació dels Pastorets va ser quan en el moment en que Josep i Maria van cap a la cova, de cop va desaparèixer la Verge cap a l'infern. El tramoia havia lligat malament la trapa que havia de funcionar al següent quadre i amb el pes de la Verge es va deslligar.

Especialment durant els primers anys del teatre en el Centre es va intentar introduir en les diades de Nadal algunes noves funcions semblants als "Pastorcillos en Belén", però cap d'elles va tenir l'èxit i la continuïtat d'aquesta obra. Entre elles trobem, "La Rosa de Jericó", "La infància de Jesús", "Els Pastorets de Betlem", "A Belén, Pastores"...

"L'Estel de Natzaret" obra que en l'actualitat es representa en diversos locals de la nostra ciutat, va ser estrenada al Centre. La lletra és de Ramon Pàmies, i la música del mestre Francesc Realp que eren socis del Centre. La primera escenificació d'aquesta obra data de 1897.

Com a conseqüència d'una divisió entre la Junta Directiva i socis de l'Entitat, una part d'aquests van marxar del Centre i van fundar el "Círculo Católico de Gràcia". Entre ells hi havien els esmentats autors i des d'aquell moment ja no es va representar més aquesta obra al Centre, i es va començar a fer al Cercle Catòlic de Gràcia, on encara s'hi presenta a l'actualitat.

L'altre temps religiós per excel·lència és la Setmana Santa, i en aquestes dates es va portar a terme l'estrena d'una de les obres més extraordinàries sobre el tema de la Passió.

En la Quaresma de l'any 1911 es van presentar uns quadres plàstics de la Passió que van tenir molt èxit i junt amb aquests s'hi alternaven unes escenes de la Passió extrets del "Jesús de Natzaret" de Guimerà. Però podem dir que l'obra cabdal que s'ha fet en el Centre sobre la Passió ha estat "Ponç Pilat" original de Francesca Forrellad.

Les primeres representacions de "Ponç Pilat" van tenir lloc els dies 6, 7, 13 i 14 d'abril de 1957.

Aquest primer any es va preparar tot amb molta urgència doncs es va iniciar i realitzar tot en unes tres setmanes. De Sabadell els hi van deixar el vestuari i el decorat va ser realitzat pel Sr. García.

L'any 1958 ja es tenia indumentària pròpia (quaranta vestits). Tothom hi va treballar tallant roba, emprovant, cosint, enviant propaganda, etc. Va ser un gran esforç, de molta gent.

Cal remarcar que van assistir a aquelles representacions diverses personalitats del teatre professional que llavors actuaven a Barcelona, com per exemple Adolfo Marsillach, que va fer una crítica molt positiva del treball realitzat pel quadre escènic format per afeccionats. Els diaris també van ser unànimes en les seves crítiques.

Després de les cinc representacions que van fer al Centre de "Ponç Pilat" a l'any 1958, el Teatre Romea va contractar el quadre escènic per presentar l'obra durant la Setmana Santa, en funcions de tarda i nit, on s'hi va tornar l'any següent al mateix temps que es feien altres funcions a l'Orfeó Gracienc.

1965-1984

En aquests vint anys es van produir una sèrie de canvis dins del Grup de Teatre i podem dir que s'ha arribat a una època molt important portant-se a terme un treball conjunt de molta qualitat.

Al contrari que en períodes anteriors, ara podem trobar moltes activitats on poder ocupar el temps d'oci, ja que degut a la propagació dels medis de comunicació com la televisió, el cinema o el vídeo i el tenir una casa fora o fer viatges, molt del públic que antigament assistia a les representacions ja tenen altres ocupacions a les quals dedicar el seu temps.

Com a conseqüència d'aquests factors el públic s'ha tornat més selectiu ja que té moltes possibilitats de triar i no busca tan sols un lloc per distreure's sinó una bona obra de teatre i uns actors i un muntatge de qualitat.

Per tant, no tant sols hi trobem els espectadors socis del Centre que segueixen venint a les representacions teatrals, encara que en un nombre més limitat, sinó també una part molt important del públic està formada per gent que els hi agrada el teatre i han conegut la posada en escena d'una determinada obra pels medis de comunicació.

Pels mateixos factors esmentats, el número d'actors i membres del Grup de Teatre també va minvar, i per arribar a aconseguir uns muntatges d'acord amb les exigències del públic, van haver de portar un treball continu que comportà molt estudi i organització.

En aquests vint anys moltes van ser les obres representades i de molta varietat.

Hi trobem obres clàssiques catalanes d'autors com J.M. Sagarra, S. Rusiñol o Pitarra que sempre tenen èxit, especialment pel públic del Centre i que són les que econòmicament resulten més beneficioses.

També durant la dècada dels seixanta un autor molt representat va ser Alfonso Paso, que feia unes obres divertides i que intentaven fer una crítica de la societat del seu temps.

És en aquests anys que es va intentar fer Teatre Fòrum, amb un col·loqui i comentari de les obres, a imitació del Cine fòrum, activitat de molt èxit en aquella època, i un cicle de Teatre Modern, en un intent de renovació del teatre que tan necessari era, però no es van aconseguir els resultats que es pretenien.

Amb la incorporació al quadre escènic de la cantant Pepita Graells, i la col·laboració de l'Esbart Lluís Millet, es van promoure la realització de moltes representacions de Sarsueles.

En l'actualitat el problema econòmic dificulta la posada en escena d'una sarsuela. El cost del muntatge és molt elevat degut al lloguer dels músics, vestits, cantants, etc. i encara que el públic sigui molt nombrós, sempre es produeixen pèrdues.

Com a contraposició a les dades esmentades, sobre una liquidació d'una obra de teatre dels anys vint, a continuació relacionem les despeses d'una obra l'any 1984:

El preu de l'entrada 250 ptes. pels socis i 300 el públic en general.

El treball d'acomodador i la venda de les entrades a la taquilla és realitzat per membres del grup de teatre.

Els costos dels drets d'autor poden ser molt diversos, ja que escriptors com Casona o Gala cobren 10.000 ptes. per obra; en el cas de les traduïdes d'un autor estranger s'ha de pagar a l'escriptor original i al traductor (en general 3.500 ptes. cada un d'ells) i d'altres espanyols tan sols 4.000 ptes.

Respecte al vestuari el preu per peça era de 300 ptes. però amb un mínim de 8.000 ptes. cada vegada.

El lloguer de les obres comprenia el lliurament de tres originals i els caudals (papers pels personatges).

En el moment actual l'escenificació d'una obra és molt diferent. No és necessari el lloguer o realització d'uns decorats fets amb cartó o paper. La creació del director i els components del quadre escènic és la base de tot el muntatge. Els decorats estan formats per una sèrie d'elements realitzats en fusta que es combinen de la forma adequada d'acord amb el text de l'obra. Per tant és una despesa inicial important ja que els materials utilitzats són costosos, però de fàcil amortització.

Dins del capítol de propaganda s'ha de comptar amb els programes que es reparteixen entre el públic i els cartells que es pengen pel barri per donar a conèixer la funció. També en aquests cas intervenen els membres del quadre escènic amb el seu disseny, ja que és un dels elements més importants a tenir en compte. El manteniment del local on es representen les obres també és elevat degut a l'envelliment de l'edifici. En la temporada 80-81 es va veure necessari el canvi de les butaques, realitzant una reestructuració de l'espai restant un total de 225 seients.

Un fet molt important en aquests darrers anys ha estat la participació i programació de concursos.

El primer concurs que va organitzar el quadre escènic del Centre va coincidir amb la celebració del Centenari del Centre dins la temporada 1968-69, en la que a part de realitzar un Cicle Antològic de Teatre en el qual van participar-hi tots els directors que havien treballat al teatre del Centre, es va realitzar un "Concurso de Cuadros Escénicos Amateurs", en el que hi van participar deu grups i en el que va ser guanyador el Grupo Arlequín del Centro San José de Badalona, amb l'obra "Auto de la Compadecida" de Ariano Suassuna i adaptada per José M. Pemán.

Molts han estats els premis aconseguits en la participació del quadre escènic del Centre en diversos concursos que, a part de la gratificació professional, ha reportat una sèrie de beneficis econòmics sempre importants i necessaris pel bon funcionament del teatre.

Els homenatges que tan freqüents eren a la dècada del quaranta i cinquanta van deixar de fer-se en anys posteriors.

Cal esmentar, finalment el nou canvi produït en la denominació del quadre escènic del Centre. Després d'una discutida votació, es va aprovar el canvi de nom de la Secció de Declamació pel de Grup de Teatre del Centre en la temporada 81-82.

Ier CENTENARI I ANYS POSTERIORS

Una nova etapa començava en el Grup de Teatre del Centre, l'any 1984 quan va tenir lloc la celebració del seu Centenari posant en escena l'obra de Frederic Soler "Pitarra", "La cura de moro", obra amb la qual el grup havia iniciat la seva activitat cent anys enrera; vàrem comptar amb l'assistència a aquest acte de l'Honorable Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya.

Amb motiu del Centenari es representaren obres com "L'Àngel de la guarda", "La casa de los siete balcones" o la sarsuela "Luisa Fernanda".

Feia uns anys que el grup havia fet una evolució cap a el que és en l'actualitat, representant obres d'autors com Federico García Lorca, Antonio Gala entre altres. La versatilitat del Grup, fa que s'atreveixi amb tot tipus de teatre i títols com "Las Arrecogías del Beaterio de Santa María Egipcíaca" o "Los Chicos de la Banda" es posen en escena amb un gran èxit en èpoques que ja ens semblen llunyanes.

Diversos espectacles musicals amb un gran èxit de públic, artístic i social, s'han dut a terme com autèntics professionals del Music-hall.

El nostre Grup de Teatre durant quasi dues temporades va participar en el pla d'Acció Cultural d'una coneguda entitat financera amb l'obra "La Llúcia i la Ramoneta" de Josep Mª de Sagarra amb la qual es va participar en nombrosos concursos obtenint una gran quantitat de premis. També s'han de destacar diferents títols en els quals es demostra l'experiència a l'hora de posar en escena una obra de teatre, títols com "El Bon Doctor" de Neil Simon, "La Julieta ha relliscat" de Julio Mathias, "Entre Mujeres" de Santiago Moncada, "Un dels últims vespres de Carnaval" de Carlo Goldoni o "El Cafè de la Marina" de Josep Mª de Sagarra, essent un dels grups més premiats del nostre país, estant en l'actualitat considerat com un dels millors grups de teatre amateur de tot Catalunya, portant endavant temporades de teatre amb una representació mensual i diferents sortides durant la temporada, rècord que molts pocs grups poden arribar-hi en l'actualitat, donant-se aquest fet gràcies a la dedicació d'algunes de les persones que componen el nostre Grup de Teatre.

© CMIG - 2002