Benvingut al racó de La Diabòlica de Gràcia!!!
| Introducció
El misteri d'una flama Des de la nit dels temps, l'home s'ha sentit atret pel foc. El domini d'aquest element li va suposar la supremacia davant les altres espècies animals que hi havia a la terra. El misteri de la flama va convertir el foc en símbol màgic, representant de tot allò que s'escapava de la raó humana. Al voltant del foc va sorgir una figura, el Diable, el qual és l'amo i senyor de les flames. En un principi, el Diable apareix en les manifestacions paganes representant a les forces de la Natura en els antics rituals del culte a la fertilitat. La seva figura és també la del centinel.la de l'espai màgic reservat per a la dansa i la festa. Quan el Cristianisme extèn la seva hegemonia político-cultural a Europa, el Diable es convertirà en l'encarnació del Mal. El Maligne, Satanàs, Llucifer, Banyeta, Pere Botero, seran alguns dels noms que es donaran al personatge que representa el Mal i que pretèn seduïr l'Home. El Diable: ésser monstruós Segons la tradició cristiana,el Diable o Dimoni es manifesta en cossos humans foscos o pintats, llardosos, fètids i terribles, que tenen un nas deformadament esmussat o enormement aguilenc, i una boca oberta i profudament estripada. El seus ulls són enfonsats i conspirejants, i les seves mans i peus són plens d'urpes de voltor. Tampoc es salven els seus braços i les seves cuixes, que son primes i peludes. De cabra o ase tenen les cames i la seva estatura no admet mitjanies, son, o massa alts o massa petits. Quan els pobres manen La llegenda argumental sobre la qual gira la tradició dels Diables seria la de capgirar l'ordre establert. Així Llucifer esdevé el Rei dels pobres i els desvalguts, que constitueix la seva Cort en la qual són pressents la Diablessa, el Banyut (bufó de l'esmentada Cort) i els Diables que serien, segons la tradició, el poble orpimit. La trama té clares connotacions carnavalesques, amb la qual cosa, pren rellevància l'aspecte crític citat anteriorment. En aquest sentit els oprimits passen a ser lliures i els opressors, "servents". Aquest canvi de rol permet el sorgiment de l'anarquia, la disbauxa i la gresca. Símbols que s'utilitzen per criticar els opressors i consolidar el "Nou Règim" serien el foc, la lluna i la nit, atès que el dia i el sol sempre han estat els trets que caracteritzen el seny i el poder tradicionals. D'altre banda, cal destacar que les cultures mediterrànies van unir al seu culte al foc la fascinació per la pòlvora, una herència directa de l'Islam. No és extrany, doncs, que la unió de la figura del Diable amb el foc i la pòlvora hagi generat a Catalunya l'aparició de les anomenades Colles de Diables. Les Colles de Diables: consciència de la cultura popular Les Colles de Diables han estat el resultat de la conjugació de l'Acte Sacramental, referenciat en l'apartat anterior, i de la purificació de les consciències dels ciutadans mitjançant el foc. Precisament el foc i la pòlvora són les eïnes espectaculars que els Diables utilitzen per acaparar l'atenció que els permetrà, posteriorment, procedir a la crítica verbal contra el poder establert, mitjançant els seus versots que acostumen a caracteritzar-se per la ironització dels governants i el sistema i la reivindicació dels drets que, molt sovint, la classe dirigent acostuma a oblidar o, en el pitjor dels casos, a trepitjar. La Diabòlica de Gràcia La Vila de Gràcia
Gràcia ha estat sempre un dels barris més idiosincràtics de la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, no va ser fins al 1897 quan va incorporar-se al règim administratiu d'aquesta ciutat. Els seus ciutadans han estat íntimament lligats al desenvolupament polític i social de la capital de Catalunya, concretament a través del seu remarcable treball en el sí del sector tèxtil, i a través d'una gran vida comercial. Així mateix, culturalment, la Vila de Gràcia ha jugat un important paper en el rellançament de totes aquelles mostres culturals populars catalanes que van romandre silenciades durant la dictadura. L'evolució d'una Colla Els Diables de Gràcia van nèixer l'any 1979, recuperant una tradició secular que tan sols havia sobreviscut als nuclis rurals, principalment a les comarques de l'Alt Camp, el Garraf, el Berguedà i el Penedès. Des del 1981 al 1983 els Diables de Gràcia es consoliden com a grup cultural de barri, adscrit al Centre Cívic de Gràcia: "L'Artesà". Tantmateix, l'any 1983, la Colla de Diables de Gràcia es divideix en dos grups, fruit de la dialèctica entre les tendències tradicionals, en les que prevalia el sentit litúrgic d'aquest costum, que generaria la Colla Vella de Diables de Gràcia, i els nous corrents que apostaven per la incorporació de la dona a la colla, la participació en els anomenats "correfocs" i el plantejament d'un enfocament més espectacular en els jocs de foc i pòlvora. El nou grup, que inicialment s'anomena Colla Jove de Diables de Gràcia, rep el nom definitiu de Diabòlica de Gràcia l'any 1984, i pretèn conjugar l'esperit crític dels Diables tradicionals amb una nova configuració estètica del costum. Així destaca el sentit d'adaptabilitat participativa en funció del tipus d'acte cultural que es pretengui desenvolupar. La pòlvora, el foc, el soroll i la llum, però, continuaran prevalent com a símbols característics de la rebelia tradicional que els origens d'aquest costum estableixen. Així mateix, les processons de foc inicials es combinaran amb mostres més dinàmiques com ara són les cercaviles i els correfocs. Amb el pas dels anys, la Diabòlica de Gràcia s'ha consolidat en el si de la vila, participant en la majoria dels actes culturals de caire festiu del barri, i prenent part en la organització de gran part d'ells, ja siguin com a entitat independent, o dins el teixit de la Coordinadora de Diables de Barcelona, de la que forma part des d'els seus inicis. Al mateix temps, també realitza actuacions, si bé en menor nombre, a Barcelona, la resta de Catalunya i inclós a fora de l'estat. Un grup plural integrat en la xarxa cultural catalana La Diabòlica de Gràcia la constitueixen més d'una vintena de persones. Totes elles tenen les seves respectives professions i aquesta activitat és per a ells un món on esplaiar la seva estima per la Vila de Gràcia i el seu compromís amb les tradicions populars, l'emoció per l'univers màgic de la pòlvora i l'espetec dels petards, i que afavoreix que puguin dedicar-se a impulsar i donar un major dinamisme del lleure i del divertiment populars. Si voleu contactar amb la Diabòlica de Gràcia, no dubte en enviar-nos e-mail, picant aqui.
L'Agenda d'actuacions:
Si esteu interessats en la cultura popular, no dubteu en visitar les següents pàgines: |
Texte i full HTML © La Diabòlica de Gràcia
Aquesta pàgina ha tingut
Tornar a GràciaNET