|
[El Resum] [La Crònica] [La Celebració] El Resum Final Copa Catalunya Estadi: Municipal d'Hospitalet Entrada: 4.000 espectadors (85%) F.C. BARCELONA 1 C.E. EUROPA 3 FC. BARCELONA: Busquets (Lopetegui, 46); Roca (Genís, 66), Blanc, Porto (Òscar, 66), Setvalls (Stoichkov, 46); Amor, Roger; Celades, Cuéllar, Amunike; Molist (Puyol, 75). C.E.EUROPA: Serafín; Torras (Pablo, 72), Vázquez, Carvajal (Badia, 56), Colomé; Arturo (Sergio, 68), Luís, Fernando, Pacha (Amorós, 89), Gandoy; Raul Verdú (Diego, 61). GOLS: 0-1 minut 22. Corner que l'Europa llança des de la dreta que remata Pacha i Busquets no encerta a blocar. 1-1 minut 41. Cuéllar arriba per la dreta fins a la línia de fons i centra enrera perquè Molist remati de cap a gol. 2-1 minut 74. Centrada de Gandoy des de l'esquerra que Lopetegui no bloca bé i Sergio, molt atent, li pren la pilota i marca. 3-1 minut 83. En ple domini blau-grana, un contraatac escapulat l'acaba Diego amb un xut creuat des de la dreta que supera per baix Lopetegui. ÀRBITRE: Llonch Andreu. Grogues a Setvalls (15), Vázquez (30), Carvajal (40), Celades (75) i Puyol (85). Vermelles a Gandoy (85) i Vázquez (87). La Crònica Feia molts anys que l'Europa no assaboria una victòria com la d'ahir al vespre al municipal de l'Hospitalet. I és que pràcticament des dels llunyans 20 que l'Europa no havia tractat sense cap tipus de complexe al súper-poderós Barça. Els homes de Moratalla aviat van deixar clar que el Barça els podria superar en tècnica, però no així en coratge, il.lusió o en ganes de guanyar aquesta final. Als set minuts de joc Gandoy donava el primer avís a la porteria d'un desencertat Busquets. Sem blava que el domini aparent el portava el Barça, però els graciencs arribaven una i altra vegada a l'àrea blaugrana. Després d'un potent xut del capità Guillem Amor que Serafin va desviar lo just per anar a petar al travesser, va arribar la primera sorpresa de la nit. Busquets es va empassar incomprensiblement una rematada de Pacha que ni ell mateix es creia que entrari a. El modest Europa avisava al gran Barça que no ho tenia tan fàcil. A partir d'aquí el Barça va començar a fer anar amunt i avall la pilota. Amb Cuéllar i Amunike com a homes més actius va arribar la resposta al gol de l'Europa. El mig del camp escapulat bada protestant una decisió arbitral, mentre Cuéllar se'n aprofita, entra per la dreta de l'atac fins a la línia de gol i centra perquè Molist marqui de cap. Faltaven quatre minuts per la mitja part. Després una falta llençada per Cuéllar semblava que donaria la volta al marcador, però aquesta es va estabellar (com totes les que ahir va llençar l'extremeny) a la tanca de l'Europa. Amb l'empat a un es va arribar a la mitja part. Semblava que el gol del Barça posaria una mica més d'ordre al partit. Robson va incorporar Lopetegui i Stoichkov a la segona part, però el panorama no va millorar pel Barça. Desganats, apàtics i sense massa ganes de res, els blaugrana van continuar amb el seu joc sense massa profunditat. Només en jugades a pilota parada podia venir el gol del Barça, però la defensa de l'Europa la treia una i altra vegada. Fins que al minut 75 l'Europa va donar la primera gran estocada. Gandoy centra per la banda esquerra i sembla que Lopetegui no tindra massa problemes per blocar la pilota, però el menut Sergio li pren la cartera i marca creuat davant la passivitat del porter basc. A falta de quinze minuts, l'Europa havia deixat KO al Barça i es posava al davant del marcador. Però aquest no va ser el darrer disgust pel Barça. Amb els blaugrana abocats sense ordre ni concert a la porteria d'un Serafín inspiradíssim, l'Europa va respondre amb un ràpid contraatac de Diego que posà l'1 a 3 al marcador. Els jugadors de l'Europa no s'ho creien, i els del Barça, possiblement, tampoc. Però no va haver-hi temps de res mes, perquè l'Europa havia de guanyar el partit i ho va saber fer i, el que és més important, donant una lliçó de coratge i entrega a uns colors que és justament del que va estar mancat el Barça de Robson; un equip que ja ens ha tingut acostumats durant aquesta temporada als fracassos estrepitosos amb equips modestos. Probablement prepotència, o probablement petites dosis de menyspreu cap a l'Europa, o simplement és que aquest partit no anava massa amb ells. Al final del partit Robson aplaudia l'Europa quan els jugadors recollien la copa; uns jugadors que es van deixar la pell al camp i que van voler compartir la seva alegria amb l'afició que va anar al municipal de l'Hospitalet. I no hem d'olidar que el proper 1 d'agost farà 90 anys que el Club Esportiu Europa es va fundar. Si els homes de Moratalla aconsegueixen l'ascens a la Segona B, déu n'hi do dels dos regals d'aniversari que li hauràn fet a un dels històrics del futbol cata là. La Celebració El departament de premsa del districte ha confirmat que la celebració oficial de la copa Catalunya. Demà dijous a les 20.h els jugadors del C.E.Europa oferiràn la copa a l'afició a la Plaça de Rius i Taulet. Seran rebuts per la regidora del districte de G ràcia, Teresa Sandoval. Visca l'Europa i Visca Catalunya!
|