Com funciona una colla de Sant Medir?
Es troba força estesa la creença, equivocada, que la festa
de Sant Medir neix cada any d'una manera espontània, o
millor dit, improvisada o engrescada pocs dies abans entre
uns quants, els que els vingui de gust o en tinguin ganes...
El caire popular de la festa de Sant Medir no admet
distincions de classes dins les colles. Totes les colles tenen
una junta, els càrrecs de les quals són escollits per una
assemblea de romeus celebrada anualment.
Aquestes juntes són les encarregades de realitzar tots els
afers propis de la organització, d'una manera totalment
desinteressada, i s'hi dediquen amb constància,
especialment els dos o tres mesos previs a la festa dels 3
de març.
Estan formades per una presidència, secretaris, tresorer i
vocals. Els sistemes d'administració de la colla són ben
diversos. Algunes d'elles, que poden disposar d'una
persona adequada, compten amb un servei setmanal per al
cobrament de les quotes i el repartiment de les
participacions de loteria, que són els únics mitjans de què
es nodreixen les caixes de les colles amb la finalitat de
reunir els diners necessaris per celebrar la festa.
L'antic càrrec de caixer era abans confiat a l'amo del bar
on era instal·lada la colla. Ara, les entitats bancàries
s'encarreguen de fer-ho.
Les colles, una a una
per ordre de desfilada...
Collserola (Autoritats), 1990
L'Antiga de Sant Medir, 1861
Agrupació Bonanova, 1887
La Unió Gracienca, 1901
La Perla de Sant Gervasi, 1912
Llibertat Gracienca, 1917
La Gardenia, 1927
Victòria, 1947
La Moderna de Gràcia, 1948
La Monumental, 1948
La Parròquia de Sant Medir, 1949
Els Pilons, 1960
El Timbaler del Bruc, 1964
Els Amics, 1969
Els Tivats (1922), 1970
La Camèlia, 1973
La Nova de Sant Medir (1942), 1974
L'Amistat de Gràcia, 1975
Patufets, 1980
La Pessigolla, 1981
Club Ciclista de Gràcia (1946), 1984
Cal Ros, 1984
Dolça, 1985
Nova de Gràcia, 1987
La Jovenívola, 1987
Torrent de l'Olla, 1991
La Providència, 1992
Drac de Sant Medir (1993), 1994
Patronat de Medir - Sant Cugat, 1995
