Escut de Gràcia
Arxiu Històric de Gràcia.
CRONOLOGIA
| 1427 | Primera pedra del convent de Jesús |
| 1578 | Primera pedra del Monestir de Montcalvari (Caputxins Vells) |
| 1626 | Assentament del noviciat del convent de Sant Josep dels carmelites descalços (Josepets) |
| 1630 | Dedicació de l'església del noviciat a la mare de Déu de l'Anunciació Plena de Gràcia |
| 1688 | Notícia de ca l'Alegre |
| 1714 | Destrucció del monestir de Montcalvari |
| 1767 | El nom de Gràcia apareix com a territori en els llibres d'acords de l'Ajuntament de Barcelona |
| 1773 | Finalitzen les obres de la torre de Gràcia de manuel d'amat i de Junyent, virrei del Perú. |
De la
construcció dels Josepets a la primera independència.
Tothom situa el principi de la Vila de Gràcia amb
l'establiment, el 17 de gener de 1626, del noviciat dels
carmelites descalços al convent de Nostra Senyora de
Gràcia, que va rebre el nom de Els Josepets, a causa
dels seus ocupants. Aquest convent va ser construït
gràcies al generós donatiu de Josep Dalmau, conseller
de la ciutat de Barcelona, i de la seva esposa, Lucrècia
Balcells, que va passar pel dolor de perdre els seus set
fills. A l'entorn del convent van anar sorgint-hi una
sèrie de masies, la més important de les quals era Ca
n'Alegre (1688). No obstant, dos segles enrera, al segle
XV, es va establir l'ordre dels franciscans, al convent
de Jesús, i el segle XVI es va construir el monestir del
Montcalvari, pertanyent als Caputxins
Vells, que va ésser destruït el 1714.
| A començament del segle XVIII a la
vila hi havia un total d'onze propietaris amb les
seves respectives famílies, Unes dècades
després d'economia bàsicament agrària va
començar a diversificar-se; llavors van sorgir
els primers artesans i menestrals. Segons ho
consigna un document de 1767, el territori rep ja
el nom de Gràcia. Els Josepets (1870) |
 |
Durant el segle XVIII, Gràcia consolidà la que seria la seva estructura social durant molts anys, entre zona rural i zona d'estiueg dels burgesos barcelonins. Prova d'això és la gran quantitat de torres i segones residències pertanyents a famílies adinerades A finals del segle XVIII i principis del segle XIX, la zona que avui anomenem Gràcia era poc poblada, els tres nuclis més importants eren els que havien crescut al voltant dels convents de la zona: el de Jesús (a l'inici del Carrer Gran), el del convent dels Josepets (la zona de l'actual Pça. Lesseps), i el dels Caputxins Vells (situat per la zona on actualment hi ha el Mercat de l'Abaceria Central). Documentació de l'època demostra que, almenys dos d'aquests nuclis no s'avenien gaire (el de Jesús i el de Josepets), i fins i tot apareix en un d'aquests documents un alcalde del "Barri del carrer Jesús": Josep Fatjó.
Primera
vista fotogràfica del pla de Barcelona (1842)
Arxiu Històric de la ciutat
[El segle XIX] [El segle XX]
© GràciaNET, xarxa ciutadana de la vila de Gràcia, 1999