molt bé, vist que no teniu gaire sentit de l'humor (mai fa mal riure una mica d'un mateix) faré una crítica constructiva de la canço:

El millor el so, la canço és contundent a nivell de guitarres i els instruments força conjuntats, tot i que no és una canço que arrisqui gens a nivell musical, vull dir patró bastant vist i el repetiu dos cops. El solo de guitarra és bo però queda forçat, hi ha el final de la veu,el parón(que sona massa buit)i llavors entra el solo i semblen dos cançons diferents

El pitjor, per mi la veu i la lletra.
La veu pq es tant exagerada q sembla caricaturesca (fa gorgoritos)Per això vaig fer la broma d'en Tomeu, qué té u
na gran veu, però no us va agradar gaire(ho sento). La lletra pq està ple de rimes massa èvidents (arribat, parat, saps...transparent, diferent, lentament, malament, etc...per mí molt fluix, són rimes d'auca i tampoc diu res molt profund). A més hi ha un moment de tornada en que les frases tenen masses sílabes i no entren amb la mùsica ni s'entenen (després del, dona'm la mà...i del, d'ara endavant....etc...).

Espero que no us senti malament la crítica, no vull en cap cas ser destructiu i crec qué cada cançó neix a l'orella de qui l'escolta per tant només és una opinió més. Espero que amb criteri