COM ES
CONSTRUEIX UN REFUGI?
La
construcció del refugi de la plaça Revolució
El refugi de la Plaça Revolució constava d'un conjunt de galeries que formaven una graella, orientada lleument de biaix en relació amb les direccions dels carrers que donen a la plaça: Verdi, Terol, Ramón i cAjal i Mare de Déu dels Desemparats. Aquesta és una de les mesures de seguretat recomanades per Defensa Passiva. En total eren tres galeries aproximadament en direcció est-oest, i tres en direcció nord-sud d'una alçada de poc més de dos metres i una amplada de metre seixanta, situades a onze metres de profunditat sota el nivell de la plaça. Les parets, excavades a la terra -el subsol de Gràcia és molt variat, hi ha vetes de roca i d'aigua, però van tenir la sort que el subsòl de la plaça fos de terra- estaven recobertes per una paret de maó de pla, de totxos plens, de la mateixa mena que es troba en les cases de l'època. El sostre era recobert amb un revoltó, dins la tradició dels paletes catalans.
El conjunt estava enguixat i pintat, fora d'alguna part més recent, no acabada; només els seients d'obra construïts al llarg de les galeries, de l'amplada d'un llarg de totxo tenien la part superior de maó vist. Al sostre de les galeries hi havia la instal·lació elèctrica per l'enllumenat: tres cables paral·lels sostinguts amb aïlladors de porcellana sobre suports de ferro clavats al sostre. Dos cables servien per al corrent altern, sempre que hi hagués llum al barri, i la combinació d'un d'aquests i el tercer per a il·luminació amb bateries de corrent continu. A l'emplaçament d'aquestes s'hi va trobar el quadre de llums, i al costat mateix la garrafa d'àcid per mantenir activa la solució, dins una fornícula.
 interior del refugi de la plaça del Diamant |
Al passadís central en direcció nord-sud hi havia els wàters d'homes i de dones, situats a banda i banda del passadís. El d'homes era de plat, amb un forat d'evacuació i l'emplaçament per als peus; el de dones era de tassa. A la porta del de dones hi subsistia un rètol en català: "DONES", que va desaparèixer després de la primera vsita en grup. A prop dels wàters s'hi va trobar el que semblava una bomba d'aigua. |
A la banda est del refugi hi havia una sala més àmplia, coberta amb revoltons sostinguts per bigues de ferro, seguint l'estructura de molts dels sostres que es feien a l'època en les cases populars. Era la "farmàcia" i la "sala de cures".
Els refugis són testimonos materials, com en altres llocs ho són les trinxeres, de la resposta humana a les necessitats de la guerra. En aquest cas, de la reraguarda a Gràcia. Ens proporcionen, uqan els trobem i els podem visitar, un munt de detalls sobre com va ser la vida durant la guerra. Aquests detalls requereixen la concurrència d'altres fonts, i en aquest cas l'oral és molt valuosa, encara que no es pot dependre només del record d'una sola persona, sino que cal contrastar-los entre ells i amb els documents escrits.