Durant la Guerra Civil Espanyola es dissenya i es practica un nou sistema tàctic militar que consisteix en bombardejar les zones de reraguarda, i per tant comporta que tot passi a ser front. Barcelona esdevé notícia internacional per ser la primera ciutat de reraguarda bombardejada sistemàticament, sotmesa a I'experimentació dels bombardeigs aeris per part dels italians i alemanys. Aquesta experiència s'aplicarà més tard a la Segona Guerra Mundial.


interior del refugi de la plaça del Diamant
Aquest nou sistema de guerra porta a la ciutat de Barcelona, que no havia estat preparada per a protegir-se dels gasos com ho van fer les diverses instruccions dels diferents països europeus, a experimentar in situ sistemes d'autodefensa.

L'Ajuntament crea la Junta de Defensa Passiva, que serà I'encarregada de donar les fórmules i dictar les normatives per a la construcció dels refugis.

A Barcelona es construeixen més de 1000 refugis, dels quals només 24 van ser obra de l'Ajuntament. Qui construeix la resta dels refugis?

Gràcies a una estructura associativa forta i a un alt nivell de conscienciació social de la ciutadania, es construeixen la rnajoria dels refugis de Barcelona. Aquests refugis són construïts a 10 i 12 metres sota terra amb materials reciclats (vies de tramvia, bigues d'esglésies cremades, etc,).

A partir del 26 de gener de 1939, amb I'entrada de les tropes feixistes i la pèrdua de la guerra per part dels republicans, els refugis es tapien i es mantenen forçosament en l'oblit.

Avui, 26 de gener de 1999, quan fa 60 anys d'aquests fets, un conjunt de ciutadans i ciutadanes de la Vila de Gràcia ens reunim perquè no volem ni podem girar I'esquena a la nostra història, a la historia viscuda i patida per les àvies i els avis del barri.

Per tal de retre homenatge a aquelles persones, homes i dones, xics i grans, a les colometes.... que amb el seu esforç, el seu treball silenciós, i també amb la seva por van haver de sobreviure en una ciutat malmesa peIs bombardeigs, reclamem que un dels refugís del barri sigui recuperat com a element identificatiu d'aquest esforç.


interior del refugi de la plaça del Diamant

Aquesta vegada no volem quedar-nos amb els braços plegats, com va passar amb la Plaça del Sol i la Plaça Revolució, davant la destrucció continuada que es fa dels refugis en nom de I'especulació i del progrés. Aquestes construccions, a l'igual com altres vestigis de la nostra història, han de ser considerats i catalogats com a patrimoni d'interès hístòric, arqueològic, cultural i social dels ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Volem salvar el refugi de la Plaça del Diamant com una de les places més emblemàtiques del nostre barri reflectida en l'obra de la Mercè Rodoreda, i convertir aquest espai en un Centre Actiu per la Pau que esdevingui tant una eina didàctica per treballar per la pau i la resolució de conflictes amb els joves i les joves, com un instrument pacífic contra els moviments neofeixistes que estan emergent al nostre barri.

El Centre Actiu per la Pau ha de constituir un espai viu gestionat pel propi moviment associatiu de la Vila de Gràcia, on puguem trobar punts de confluència de la història passada i present. El centre ha de permetre l'exposició de les realitats i situacions històriques, la reflexió, el debat, el desenvolupament d'activitats lúdiques i culturals... tota mena d'activitats que comportin el treball i la presència de la pau al barri.

A tall d'exemple, trobem important que el Centre Actiu per la Pau tingui uns espais fixes que reflecteixin per un cantó el que van patir els exiliats catalans als camps de concentracíó nazis (possibilitat d'un espai per l'Amical Mauthausen), í reflecteixin per altra banda la vida quotidiana durant la nostra guerra (possibilitat d'un espai per a les Dones del 36). Trobem important també que hi hagi un espai dedicat a les exposicions itinerants dels conflictes de la història present. I finalment, és interessant també mantenir un espai que permeti la documentació, la gestió del centre i la trobada dels veïns i veines (especialrnent la gent jove) per poder reflexionar i dur a terme les activitats lúdiques i culturals que decideixin.
Interior del refugi de la plaça del Diamant

Com a conclusió, volem remarcar la importància d'aconseguir aquest llegat patrimonial i de recuperar i reconstruir la historia com un elernent de sensibilització per la pau per prendre consciència de la continuació de guerres fratricides com va ser la nostra guerra civil. En definitiva, la nostra reivindicació respon al dret i al desig de tot ciutadà a viure en pau.

 

© Campanya ciutadana per la recuperació dels refugis (1936 - 1939)