Música de Frederick Loewe

Lletra de Alan Jay Lerner

  El mite de Pygmalió i Galatea sempre ha resultat exitós en les versions cinematogràfiques que se n'han fet. El d'avui és un dels casos que esmentem: el de "My Fair Lady". Tot va començar amb un film de 1938 d'Anthony Asquith anomenat "Pygmalió", la música del qual va córrer a càrreg del gran compositor suís Arthur Gonegger. Més tard, l'obra original de George Bernard es va convertir en una comèdia musical. Aquesta contindria una nova composició de la partitura per part de Frederick Loewe i noves lletres de les cançons per part d'Alan Jay Lerner. Finalment, el 1964 la Warner va decidir rodar la versió fílmica, que avui ens disposem a recordar, de la mà del conegut realitzador de dones George Cukor. "Show me" ens ensenya una mostra de les més de 15 cançons de la pel.lícula. El compositor de la música per a "My Fair Lady" va néixer el 10 de Juny de 1904 a Berlin. Es tractava d'un jovenet de pares austríacs que més tard emigraria cap a Hollywood on, al costat del lletrista Alan Jay Lerner, formaria un tàndem professional que ocuparia gran part de la seva carrera dins del món del cinema. Un tàndem que podriem comparar amb el que també varen formar, en el seu moment: Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II. En definitiva, parlem de Frederick Loewe, autor de la música de "My Fair Lady" i fenòmen, en general, de la música que tants cops s'ha escoltat a l'escena teatral novayorkina i londinenca. Així destaquem de Loewe obres com: "Brigadoon", "Camelot", "Paint your wagon", traduida aquí per l'evocador títol de "La leyenda de la ciudad sin nombre" o la mateixa "My Fair Lady". Totes elles objecte de la seva corresponent versió per al cinema. Per contra, "Gigi" va ser l'única partitura original que Loewe va escriure directament per a la versió de la gran pantalla. Escoltem ara, possiblement, la cançó més famosa de "My Fair Lady" i una de les més populars en tot el gènere musical americà. Sota la batuta de Frederick Loewe, el tema "I could have dance all night".   Els grans artífex de "My Fair Lady" als escenaris de Nova York i, anteriorment a Londres, varen ser Rex Harrison com a el professor de llingüística, Julie Andrews com a Eliza Dolittle, aquella florista del Covent Garden que seria transfomada en una gran dama gràcies a l'aposta del professor Higgins, i Stanley Holloway en el paper de pare d'Eliza, Alfred Dolittle. Maulauradament per alguns i encertadament per d'altres, en la versió cinematogràfica de "My Fair Lady" va substituir-se a Julie Andrews per Audrey Hepburn. Però el canvi no va sortir rodó ja que, encara que Audrey Hepburn savia cantar, el seu registre de la veu no era suficientment acceptable com per a poder ser utilitzat en la banda musical, fet que va motivar el doblatge de la seva veu a les cançons per l'actriu Marni Nixon. L'adaptació i direcció musical va córrer a càrreg d'André Previn que aconseguiria, fruit del seu treball, el premi de l'Acadèmia l'any 1964, més comuntment l'anomenat Oscar. Una de les cançons a "My Fair Lady" més recordades del personatge Alfred Dolittle, pare de la protagonista Eliza, és "Get me to the Church on time". Un tema musical amb una estructura melòdica semblant a l'expresada per "La noche que inventaron el champán" de la pel.lícula "Gigi".