El cinema Roxy propietat de Josep Maria Riera Clariana i emplaçat a la Plaça Lesseps número 4, fou tot un símbol del barri de Gràcia, assolint la categoria i la importància d'una sala del centre de la ciutat sense deixar de ser un entranyable cinema de barri. El Roxy amb una capacitat de 1400 localitats obrí les seves portes, la nit del 12 d'abril de 1941 amb la pel.lícula Roberto Koch, El vencedor de la muerte, de Hans Steinhoff, un film de 1939 i un homenatge al descubridor del bacil de la tuberculosi, protagonitzada per l'actor alemany al servei del Tercer Reich, Emil Jannings. Més tard, donà pas a altres produccions com La vuelta del ruiseñor amb Grace Moore, ¡Hurra ya soy Papá! de Heinz Rühmann i la comèdia americana Siempre hay una mujer amb Melvyn Douglas i Joan Blondell. Durant un temps, deixà l'exhibició cinematogràfica per dedicar-se a les "varietes" assolint força èxit entre el públic. Quan el local l'arrendà Francesc Xicota Cabré l'1 de juliol de 1942, dos anys més tard deixà d'oferir varietats de forma continuada i, només de tant en tant es reprenia algun espectacle. Van tornar, doncs, les projeccions de cinema amb progrmes dobles de reestrena i només de manera casual s'hi projectà alguna estrena. Francesc Xicota comprà el cinema al juliol de 1969 per vendre'l tot seguit al conegut empresari Josep Lluis Nuñez Clemente que en quatre messos va enfonsar definitivament el Roxy. El tancament fou el 2 de novembre de 1969. En el seu lloc es varen construí vivendes i una sucursal del banc Central als baixos. Joan Manel Serrat l'immortalitzà dedicant-li una cançó: "Los fantasmas del Roxy", que definia perfectament el caràcter d'aquest petit cinema, per on passaren pel.lícules tan importants com La ley del silencio d´Elia Kazan amb Marlon Brando i Eve-Marie Saint o Tener o no tener de Howard Hawks amb Humphrey Bogart i Lauren Bacall.