HISTÒRIA

Ens hauríem de remuntar a l'estiu del 1992, en plena febre olímpica. Febre que, probablement, tenien els fundadors del programa, el Robert i el Josep Maria, dos bojos pel cinema,que van tenir la idea de crear un programa de ràdio dedicat al cinema. Ara, de ben segur, que tenien una febre encara més pujada els responsables de Ràdio Gràcia que van confiar en ells.

Una setmana abans de començar, se'ls va unir l'Àlex, un altre boig, estudiant de periodisme i apassionat pel món de la ràdio. Així, una tarda de diumenge de setembre del 92 neixia Els Somnis de Hollywood.

Moltes coses han canviat des d'aquella primera temporada. Per començar, l'horari. Dels diumenges de 7 a 9 del vespre vam canviar a l'actual franja horària: dissabtes de 10 a 12 del matí. També han passat diversos membres pel nostre equip: el Jordi, l'Adolf, els Davids, el Lau, el Miquel, els germans Mata, o en el Dani Jové, d'entre els tècnics de so. I, com no, la Virgínia Fusté, que ens va dissenyar aquesta pàgina web.

Durant la segona temporada vam incorporar el Dioni, un personatge ben peculiar, que donava un vistaçu a l'actualitat desde la seva particular visió, diguem-ne poètica. L'altra troballa ha estat el Sr. Crítico, prestigiós crític cinematogràfic uruguaià que col·labora tots els dissabtes com a una manera de treure's l'estrés que li suposa la seva dura feina diària.

També han passat pel programa, en tasques de producció, la Cristina, en el seu moment, i la Marta, que també s'encarrega de explicar-nos el "Coratzó, coratzó" i que ens fa la vida més feliç, perquè veure-la a ella és, us assegurem, molt més edificant que mirar qualsevol altre membre de l'equip.

També hi ha el Toni Llena (batejat per l'Àlex com a "Valle"), sempre a punt per barallar-se amb els responsables de premsa de qualsevol productora per aconseguir entrevistar l'últim actor, actriu o director/a, ... que estreni una pel·lícula o participi en un Festival, per aquest motiu l'anomenem, carinyosament, "l'home de la grabadora".

I, evidentment, les darreres incorporacions, com l'Antonio Lozano, que ens acosta al món dels llibres (tot i marxar de tant en tant de viatge, o oblidar-se els papers a l'oficina).

Què més podriem dir de la història del programa? Doncs que per aquí han passat gent com el Santiago Segura, quan encara no era famós, la Isabel Coixet, l'Antonio Resines, la Verónica Forqué, l'Álex Angulo, el Javier Fesser o les muses del programa (María Adánez, Natalia Verbeke, Elena Anaya, Lucía Jiménez o Ana Risueño).

Coses dolentes també n'hi ha hagut. Qui no recorda que algunes vegades començavem, inexplicablement, tard. O què dir de les habituals discussions dins el locutori...

Però això és, sens dubte, la salsa del cotarro. Sense això, quin aborriment, no trobeu?!