Jo sóc la Marta, l'últim fitxatge del programa, la veu que us contesta quan truqueu als "somnis" per concursar o parlar de cinema. Jo no sóc periodista, ni he estudiat cinema -tot i que m'agradaria haver-ho fet-, ni res relacionat amb la ràdio, he fet Història però, no Història Antiga ni Clàssica, sinó la més recent, la Història Contemporània, és a dir, la nostra història i la del passat més immediat. Ja us podeu imaginar que les sortides professionals són força reduïdes però, si t'agrada la història és una carrera molt interessant, aprens a entendre el present a partir del teu passat i, a més, és molt útil per jugar al Trivial -jo sempre guanyo-. El Cinema però, tan amb els meus estudis com amb el meu temps lliure sempre ha estat present. Ja des de petita portava bojos als meus pares perquè em portessin al cinema -el meu pare sempre explica que amb 7 o 8 anys el vaig obligar a anar, tot un matí, a la marató de "Tom i Jerry" que feien en un cinema del meu barri-. Segurament tota aquesta afició és gràcies a la meva mare que des de que la conec -no diré quan fa- va tots els dissabtes al cinema, a ella també li ve de petita perquè quan tenia vuit anys estava boja pel Charlton Heston i li va escriure un carta (en català, és clar) que molt amablement va contestar amb un fotografia firmada que amb el temps s'ha perdut. Tinc una germana, en canvi, que va al cinema dos o tres cops a l'any, diu que gràcies a mi l'ha avorrit i la veritat és que té raó perquè, sóc una mica massa apassionada amb les coses que m'agraden i, intento no fer mai res que no m'agradi fer. La meva germana tampoc té gaire interés en saber si el Barça juga bé o malament i això també és culpa meva. Sóc un d'aquelles fanàtiques que no es perden mai un partit del Barça (a part del dia del concert d'U2,...el Bono és el Bono), em torno boja amb els partits importants, m'agafen taquicàrdies i sembla que m'hagi de passar alguna cosa. Des que sóc aficionada recordo tres moments importants que demostren lo màgic que és ser del Barça: El gol del Koeman a Wembley, qualsevol de les lligues "robades" al Madrid a Tenerife, i l'última copa del rei contra el Betis, més que res perquè jo hi era i apart de guanyar vem poder sentir quatre vegades l'himne del Barça al Bernabeu. Bé, ja paro que, m'emociono massa parlant del Barça i del que no és del Barça. Ara ja sabeu algunes coses de mi, potser, més endavant us explicaré alguna més...