TONI
Podria fer com l'Àlex i dir que el misteri és part primordial de la màgia de la ràdio, afegint que és preferible que cadascú es faci una imatge pròpia de les veus que surten per antena, malgrat que aquesta imatge no tingui res a veure amb la realitat, però no vull repetir-me.
Així doncs, diré que la meva passió cinèfila ve de lluny, tot i que abans de fer els 10 anys mai no havia trepitjat un cinema -al meu poble no en tenien. Això sí, després vaig recuperar el temps perdut i als 16 anys -res, fa 4 dies- ja coneixia totes les sales de projecció de Barcelona, moltes de les quals -aquells clàssics "cines de reestreno"- van tancar poc després de la meva visita -això fa pensar, oi?
Sempre ha quedat bé dir que a un li agrada top tipus de cinema, només depenent de la qualitat de la pel.lícula, i això és cert en el meu cas. Malgrat això, és possible que trobeu algunes males llengües -que a sobre es diuen amics- que us diguin que la meva especialitat és el cinema eròtic en general i la "gloriosa" etapa del "cine de destape" a Espanya en particular. És FALS!! Encara que mai negaré la meva passió adolescent per la Blanca Estrada, la cosina de la Susana.
Les meves passions cinèfiles actuals van més cap al nord dels Pirineus. No us haurieu d'extranyar si qualsevol dia sóc considerat el biògraf oficial de mites del cinema francès com ara la Sophie Marceau, l'Emmanuelle Béart o la Irène Jacob; tot i que més que el seu biògraf preferirira ser una part important de les seves biografies. De moment hauré de conformar-me empaitant la Irène Jacob pels carrers de San Sebastián a la cerca d'una entrevista i que ella em digui NO!. Sóc optimista i penso que qualsevol dia pot canviar el monosíl.lab. Oi?